dimarts, 10 de setembre de 2013

Cómo ser mujer

Que ser dona pot arribar a ser, tal com estan muntades les coses en aquest món, complicat, és una cosa que no per sabuda ha de deixar de criticar-se. Que una dona decideixi no depilar-se segueix causant sorpresa. Que algunes (moltes. Totes?) les revistes "femenines" segueixin farcint les seves portades de titulars de gran volada com "Desperta't més guapa que quan te'n vas anar a dormir" (us ho juro, ho he vist avui al quiosc en una revista d'aquest mes) o "La dieta definitiva per aconseguir la feina que vols"sembla que no ens indigna prou com a gènere.

"Cómo ser mujer" són unes memòries convenientment vestides de crítica. He de reconèixer que els primers capítols em van enganxar i em van fer riure de gust. Però després ja no vaig trobar res més que el que ja havia trobat a les primeres pàgines i em vaig avorrir.

El feminisme és com tot: en abundància cansa. Fins i tot si se'n fa conya. No cal cremar els sostenidors: n'hi ha prou amb no portar-ne si tan incòmodes et resulten. Hi ha moltes dones que mai porten talons perquè, simplement, els fan mal als peus. I no crec que s'estigui reivindicant res que no sigui la salut amb aquest acte tan subversiu. És veritat que el pas dels anys es veu diferent en un home que en una dona, però també ho és que les dones ens hem pujat a aquest tren de tractar-ho diferent, com en molts d'altres on la nostra actitud amb nosaltres mateixes ens fa sortir perdent. Actualment, i gràcies a les generacions anteriors que van lluitar (i van cremar sostenidors als carrers), ens podem permetre el luxàs de dir "no", de no seguir cap patró del que se suposa que una dona com cal ha de fer. I punt.

Si això que ens explica la Caitlin Moran en 360 pàgines, m'ho hagués explicat un sol cop en 100, sí. Però al final he tingut la sensació que tot es repetia.

El llibre és: "Cómo ser mujer". Moran, Caitlin. Trad. Marta Salís. 360 p. Barcelona, 2013. Anagrama. ISBN: 978-84-339-2782-8.


1 comentari: