dissabte, 9 de novembre de 2013

Lo que el viento se llevó

No he vist la pel•lícula (increïble si tenim present que l'han fet mil vegades a la televisió) però sí algunes escenes enganxades al vol entre pausa i pausa per anuncis. Aquesta, per exemple. I estava convençuda que era el final de la història. Així doncs, queda clar que en sabia molt poc.

Feia molt de temps que la tenia en ment per llegir-la però allò que passa; sempre et van sortint altres llibres, més recents, que et criden més l'atenció i que van deixant aquests "clàssics" al calaix de "sí, el dia que no sàpiga què llegir, aquell dia m'hi poso".
A la darrera visita a la biblioteca vaig trobar aquesta edició. Amb unes lletres daurades així i la fotografia de l'Scarlett i el Rhett Butler a la coberta no podia deixar passar l'oportunitat d'endur-me'l!

M'ha agradat. Bastant, diria. I he estat pensant el per què ja que d'entrada, es podria dir que "Lo que el viento se llevó" no deixa de ser una novel•la romàntica que crec que havia entrat a la meva llista de pendents tan sols per curiositat. Però hi he trobat uns personatges que m'han semblat boníssims. Pel que he pogut llegir, l'Scarlett de la pel•lícula és una mica més políticament correcta que la versió que Margaret Mitchell ens retrata a la novel•la; l'original és una heroïna manipuladora, creguda i egoista que demostra ser molt forta (contra tot pronòstic) quan les coses se li torcen. Gens de sucre enlloc. L'Scarlett és, doncs, el primer motiu pel qual he gaudit tant d'aquesta lectura.

Seguidament hi posaré l'Ashley Hamilton i el Rhett Butler. Dos personatges que no poden ser més diferents, se t'acaben dibuixant davant dels ulls com molt més afins i semblants del que et podries imaginar i tot gràcies a l'habilitat que demostra Margaret Mitchell definint-los amb les seves accions, opinions i maneres. Una gran tasca de definició que trobo dificilíssima.

Per acabar, per les imatges amb paraules que va saber crear l'autora. És cert que l'escena que comentava més amunt té molta força a la pel•lícula, però no cal oblidar que l'escriptora la va imaginar primer i la va escriure per tal que el lector la pogués crear en el seu cap abans que el cine ho fes en pantalla.

El llibre és: Lo que el viento se llevó. Mitchell, Margaret. Trad. Juan G. de Luaces i J. Gómez de la Serna. 984 p. Ediciones B. Barcelona, 1991. ISBN 8440622945.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada