dijous, 19 de desembre de 2013

Cuatro por cuatro

Bussejant per la web a la recerca de títols que engreixessin la meva llista de Vull llegir, em vaig topar amb aquesta ressenya. L'entusiasme del lector se'm va encomanar i al final, a mitja lectura de "No confíes en Peter Pan" del John Verdon (que dono per abandonat perquè m'estava avorrint soporíferament) l'obra finalista del Premio Herralde 2012 s'ha colat al Watson i m'ha mantingut la lecturina a un nivell que feia temps que no assolia.

"Cuatro por cuatro" és una novel·la estranya. Estranya per la seva estructura, però, sobretot, estranya per com aconsegueix narrar una història a partir de tot allò que no s'explica. El buit de paraules com a eina narrativa. Per treure's el barret.

La fugida de quatre noies d'un internat és el punt de partida de la història que t'atrapa per com d'angoixant i fosca es va tornant, per totes aquelles coses que intueixes però no saps (i vols saber). La meta d'aquesta cursa t'espera en un epíleg que trasbalsa, que sembla resoldre els misteris.I quan ja has tancat el llibre i el dones per llegit i entès, t'adones que tota aquesta lectura cal assimilar-la i que no tot està tan clar com t'ha semblat d'entrada. Amants dels finals oberts, no us la deixeu perdre, aquesta història. I si us va agradar "Nunca me abandones", m'atreviria a pronosticar que aquesta també us agradarà tot i les diferències que les separen.

"Cuatro por cuatro" no és una novel·la fàcil (gens!), ni d'aquelles que pots llegir sense parar-hi gaire atenció. Té substància, una atmosfera que ofega, una estructura irregular (per la forma, no pel contingut) i uns personatges solvents. Demana tenir les facultats lectores afinades perquè ni molt menys et donarà totes les respostes mastegades.

De fet, ara que hi penso, és possible que no te'n doni de respostes. Que te les hagis de buscar tu solet.

El llibre és: Cuatro por cuatro. Mesa, Sara. Anagrama. Barcelona, 2012. ISBN: 978-84-339-3392-8.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada