divendres, 27 de desembre de 2013

El guardià invisible

Havia llegit molt (i positivament) a la xarxa sobre la irrupció de la Dolores Redondo i la seva trilogia del Baztan al panorama literari d'aquest any. Malament; quan tothom en parla bé ja sabem que passa. Però sent novel·la negra i havent llegint tantes crítiques bones, em va semblar que potser deixava passava una bona lectura només per pressuposar que s'acompliria la dita lectora que diu que si llegeixes més de tres bones crítiques sobre un llibre abans de llegir-te'l tu, és molt possible que la lectura no et satisfaci (i si aquesta dita no existeix, me l'acabo d'inventar però jo acostumo a aplicar-la).

Personalment, hi he trobat més punts dèbils que forts. Fa de bon llegir, la història té el seu què i tenim diverses trames que donen suport a la que constitueix el nucli més important de la novel·la, que és la investigació d'una sèrie de crims. Ara bé, en una història on la protagonista principal (l' inspectora que investiga els crims) és la pedra angular, no només de la novel·la sinó d'una trilogia, trobo que el personatge se'm desdibuixa, l'he trobat massa pla, li falten matisos i trets característics. No me la crec.

D'altra banda, no es pot negar que la tasca d'investigació que ha fet l'escriptora ha estat profunda; és evident que s'ha informat, i molt, sobre els temes que tracta. Però en determinats passatges ha volgut deixar constància de tanta feina d'investigació i ens regala parrafades massa llargues i tècniques en boca dels personatges que fa l'efecte que reciten informació de la wikipedia. La sensació que m'he endut com a lectora ha estat de poca naturalitat en els diàlegs i la idea que tots els personatges de la història enraonen de la mateixa manera, que no es poden distingir els uns dels altres.

D'entrada us diria que no m'ha quedat aquell delit per llegir la segona part que em va quedar quan vaig llegir la primera part de Milenium, per exemple. No se sap mai, potser en algun moment acaba caient, però amb la llista de Vull Llegir que tinc...què voleu que us digui.

El llibre és: El guardià invisible. Redondo, Dolores. Trad. Laia Font i  Núria Garcia. Columna. Barcelona, 2013. ISBN 978-84-664-1663-4.


3 comentaris:

  1. Jo també el vaig llegir i tot i que em va agradar, també hi vaig trobar coses que no m'acabaven de fer el pes...
    El segon potser també caurà, però em passa com tu, en tinc massa que s'esperen.
    Bones Festes i Bon Any de lectures!

    ResponElimina
  2. Tothom en parla molt bé. Tens raó, quan passa això passen les ganes de posars'hi. Masses expectatives. No m'he decidit

    ResponElimina
  3. Doncs a mi sí que m'ha agradat. Potser li trobo més pegues a la part científica que a la literària, però la lectura em va resultar entretinguda.

    ResponElimina