diumenge, 1 de desembre de 2013

Una família exemplar

He viscut a diferents poblacions del Vallès durant prou temps com per poder identificar families Bou Antich i families Mirabaix sense massa dificultat i haver somrigut en reconèixer en les persones reals molts dels tics que Genís Sinca regala als seus personatges. A saber; aquesta manera de fer, tant de cert tipus de families benestants i "de tota la vida" de poblacions de comarques que desconfien de tot aquell que vingui de fora de la població, que lloen i donen per bo- en canvi- tot el que sigui de Barcelona, i que funcionen sota la màxima que les coses s'han de fer tal i com s'han fet sempre i perquè toca. Mai se m'havia acudit pensar que fos una característica generalitzada, una mena de tipologia familiar. La família benestant de comarques.

"Una família exemplar" és un llibre estrany per com et fa viatjar del riure a l'angoixa a mida que avances capítols. La història, protagonitzada per una fauna de personatges diversos i rars, cadascú amb les seves coses, et va portant d'esdeveniment en esdeveniment i costa adonar-se que cada cosa que passa és pitjor que l'anterior però resulta bastant difícil deixar la lectura a mitges, com si algú t'estigués explicant una gran xafarderia i intentessis deixar d'escoltar a mitja narració. No és possible.

Recordo quan vaig decidir afegir aquest llibre a la meva llista de pendents; el dia que van donar a Genís Sinca el premi Josep Pla i el vaig sentir parlar per la televisió, tot just passats uns minuts de l'anunci del veredicte del jurat. Estava nerviós, exultant i parlava de la seva novel·la amb un delit i una satisfacció tan grans que em van entrar ganes de llegir-lo en aquell mateix moment. Aquesta mena d'enamoraments a primera vista no sempre funcionen però no es trien, simplement passen.

Com les famílies.

El llibre és: Una família exemplar. Sinca, Genís. Destino. Barcelona, 2013. 480 p. ISBN 978-84-9710-231-5.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada