dimecres, 20 de febrer de 2013

El hogar de Miss Peregrine para niños peculiares

Hi ha llibres que d'entrada et prometen molt.
Havia vist la versió en paper d'aquest llibre: molt xula, amb les seves fotos antigues d'uns nens ben rarets, amb aquesta aparença tan vintage. Era el típic llibre que a mi m'entra pels ulls: una coberta maca, un títol especial.

 He esperat cent pàgines. I no he pogut.

La sensació que em queda és la d'una història que no em volen acabar d'explicar. Però jo tampoc he acabat d'interessar-me del tot. No m'ha motivat a seguir. El plantejament inicial de la història (un avi que explica un secret de a un nét) no m'ha cridat prou l'atenció com per seguir-li la pista i arribat un punt en què ja he notat que no tenia ganes de llegir, he decidit que no calia forçar-se. No?

He llegit opinions de tots tipus per la xarxa. Sovint he trobat qui diu que, tot i que el llibre li ha agradat, no ha acabat d'enganxar-se. També sembla que serà una saga. Jo crec que n'he tingut prou amb cent paginetes.

Ja se sap. Alguna vegada, aquests enamoraments a primera vista surten bé, amb els llibres. D'altres, doncs no.

diumenge, 17 de febrer de 2013

La mala dona

De seguida que va sortir La mala dona em va cridar l'atenció i el vaig afegir, mentalment, a la llista de vull llegirs. Després, altres li van anar passant al davant i ara que sortia del Tres nits i que necessitava reconciliar-me amb les meves el·leccions literàries, vaig pensar que una dosi de sang i fetge en condicions faria el fet.

I sí.

Tots n'haureu sentit a parlar, d'aquesta novel·la que va guanyar el I Premi Crims de Tinta. Explica la història novel·lada de l'Enriqueta Martí, una perla que feia totes les coses esgarrifoses que us puguin passar pel cap amb criatures. Una dolenta de les dolentes de debò, que si no fos perquè saps que està documentada i va viure i matar al Raval a principis del s. XX, et pensaries que a l'escriptor se li va escapar de les mans tanta maldat.

La mala dona m'ha enganxat per la figura narrativa que va triar Marc Pastor per explicar-nos les malifetes de la vampiressa barcelonina. Quan vaig descobrir qui ens explicava la història, no vaig poder evitar pensar que m'hauria tret el barret si en portés. Ostres tu, quina enveja haver tingut la pensada! I després em va mantenir al peu del canó per l'inspector Corvo, per ser un "bo" relativament bo, una mena de John Wayne de cigaló d'anís. No sé si m'explico. Poc personatge perquè és molt persona.

En resum, una història ben explicada, que clarament va a més i més fins que explota en unes darreres vint pàgines on no pots aturar-te.

El llibre és: La mala dona. Pastor, Marc. La Magrana. Barcelona, 2011. ISBN e-book: 9788482640365

dimarts, 12 de febrer de 2013

Tres nits

Crec que sempre recordaré el dia que vaig veure Seven al cine. La noia que m'acompanyava, en el moment culminant de la pel·lícula va decidir que ja era moment que jo sabés, abans de veure-ho, què hi havia a la capsa que troba el Bratt Pitt cap al final. I pam! Va deixar anar "ahí dentro está xxxxxxxxx".

Va ser la primera vegada que vaig tenir relació directa amb el concepte "fotre't una història enlaire" o, com es diu ara, spoiler.

Amb "Tres nits" em va passar el mateix. O pitjor. Perquè vaig ser jo sola la que m'ho vaig buscar i sempre és menys dolorós si tens algú altre a qui donar les culpes.

Resulta que, quan encara no me l'havia acabat, vaig buscar opinions d'altres lectors per veure si tenien la mateixa sensació que jo (la sensació d'haver-me passat més de tres quartes parts de la lectura pendent d'alguna cosa que-crec-que-ha-de-passar-però-que-vés-a-saber-si-realment-passarà i que m'havia acompanyat des de les primeres línies). Ho faig sovint això de buscar què n'han dit altres lectors per veure si coincideixo o no i sempre vaig amb molt de compte de llegir per sobre, en diagonal, saltar-me frases que puguin ser comprometedores. Però en aquesta ocasió, potser perquè no vaig estar prou alerta, potser perquè no t'esperes que algú entri en tants detalls de l'argument, em van rebentar part del final.
Spoilers a banda, "Tres nits" m'ha deixat a mitges. El ritme afluixa a la tercera part i he tingut moments de deixar-lo però alguna cosa té que t'empeny a seguir, potser la sensació que us deia de que ha d'acabar passant alguna cosa grossa. I no és que no passin coses, atrapat com quedes entre dues trames diferents, però em quedo amb el regust de les històries que no arrenquen. Com si s'hagués quedat a la porta, amb el motor encès, esperant que sortís a buscar-la.


El llibre és: Tres nits. Wright, Austin. Trad. Josep Daurella. Proa. Barcelona, 2012. 400 p. ISBN: 978-84-7588-301-4.


dissabte, 2 de febrer de 2013

Algún día este dolor te será útil

Holden Caufield no em va caure bé quan vaig llegir "El vigilant en el camp de sègol". Mira, coses que passen. Com amb la gent "real" els protagnistes de les novel·les i les històries que s'hi expliquen de vegades no t'entren i no hi ha manera.


Algún día este dolor te será útil recorda a la novel·la de J.D. Salinger en el concepte, però crec que són diferents. Personalment, m'ha semblat un llibre rodó, una història de carrer (res de grans drames psicològics, ni grans turments) d'una persona que, en un moment donat de la vida, no té gaire clar cap a on ha d'anar en una vida que encara li va gran, i de com aquesta mena d'atordiment vital momentani es veu des de fora com un caos de personalitat, ganes de contradir, de ser diferent perquè sí, de cridar l'atenció.

El protagonista, James, m'ha agradat molt: és real, està farcit de pensaments, de gestos, d'idees, de creençes i de dubtes. Cameron aconsegueix transmetre el desconcert d'una etapa de dubte de manera planera i directa, amb moltes pinzellades d'humor en moltes ocasions i aconsegueix que aquesta novel·la es llegeixi ràpid, amb moltes frases que conviden a rellegir, a apuntar, a reflexionar.

M'ha agradat molt, fa de bon llegir, té un estil fàcil, directe, en primera persona i passa molt i molt bé. I, com sempre amb els llibres de Libros del Asteroide té una coberta taaaaan maca! (en realitat és verda, tot i que el Watson tot ho veu en sèpia).

El llibre és: Algún día este dolor te será útil. Cameron, Peter. Trad. Jordi Fibla. Libros del Asteroide. Barcelona, 2012. ISBN E-book: 9788492663873.