dimarts, 30 de juliol de 2013

La marca del meridiano

Bé, he "acabat" amb en Lorenzo Silva. Ja no em queda res més per llegir. Ara caldrà esperar a veure per on segueixen les aventures del Bevilacqua.

No ha estat la novel·la que més m'ha agradat de la saga, he de dir. Però no està malament. M'he pulit dotze anys de la vida de dos personatges en menys d'un mes, la qual cosa no sé si és bona o dolenta, perquè tinc la sensació que, a mi, aquests dotze anys, m'han passat molt ràpid. No sé si m'explico. Suposo que té la seva gràcia anar llegint poc a poc, anar creixent amb els personatges, quedar-se amb les ganes de veure què passa a la propera, com m'he quedat jo ara. Esperar.

Però mira, no sempre es pot, oi?

Doncs això.

La línia es manté, els personatges són ferms i trobo que ben dibuixats, saps què poden i què no poden fer. De vegades, però, tinc la sensació que potser tots enraonen una mica igual, però també pot ser degut a la sobredosi de lectura.

Has de ser del gènere per poder disfrutar-los, aquests llibres, perquè (com tots) si no ho ets, segurament se't farà pesat.

Però en cas que sí que ho siguis (i jo ho sóc), el Lorenzo Silva et demostra que es pot fer novel·la negra sense necessitat de buscar llocs gelats i macabres. A Castelldefels també passen coses.

El llibre és: La marca del meridiano. Silva, Lorenzo. Barcelona, 2012. Editorial Planeta. 283 pàgines. ISBN 9788408041313.

divendres, 19 de juliol de 2013

Serie Bevilacqua y Chamorro

Mai abans havia agafat totes les novel·les d'una sèrie i me les havia llegides de seguit però la veritat és que poder llegir tota la història dels dos Guàrdies Civils de Lorenzo Silva, més enllà de les trames en què ens submergeix cada títol, m'ha aportat una visió més sencera i contínua de com són el Rubén i la Vir.

Fa uns anys, també en una època d'estiu, vaig llegir una de les històries triada totalment a l'atzar: "La reina sin espejo" i recordava la lectura com entretinguda, amb tots els elements que ha de tenir (per a mi) una història d'assassinats i detectius, i sense l'exageració de certes llicències espectaculars que es permeten alguns autors. La investigació s'anava completant amb esforç, indagacions i paciència; un detall portava a un altre que obria una petita escletxa a partir de la qual els protagonistes havien de seguir burxant per trobar-hi quelcom d'útil.
Em va deixar bon regust i aquests dies he decidit encarrilar tota la sèrie per ordre per posar-me després amb  la darrera (i premiplanetajada) obra de l'autor.

La sèrie no m'ha defraudat gens ni mica. Potser el llibre-recull de relats curts ha estat el que menys m'ha agradat per això que totes les investigacions se'm feien massa curtes acostumada a les que reflexen les novel·les, però tot i així, els personatges són sòlids i humans, amb trets que els defineixen clarament i que els identifiquen encara que no t'estiguessin dient qui dels dos enraona. I veure l'evolució de la seva relació laboral des dels inicis fins a dotze anys després que és on acaba la darrera novel·la d'aquesta sèrie, també ha estat molt divertit.

Bé, en resum, una bona lectura si heu estat, per exemple, seguidors de les novel·les negres de Mankell.

El llibre és: Serie Bevilacqua y Chamorro. Silva, Lorenzo. Ediciones Destino. Barcelona, 2011. 1416 pàg. ISBN: 9788423344819.

dissabte, 13 de juliol de 2013

Inferno

Queda inaugurada la temporada estival de lectura, amb les seves corredisses internacionals, les seves investigacions, uns dolents dolentíssims i uns bons hiperbons, intel·ligents i bones persones, que, a més, vesteixen amb estil.

Amb la lecturina totalment perduda, he començat l'estiu com cal: amb una dosi alta de lectura de sang i fetge.

"Inferno" és el "Codi Da Vinci" o "El símbol perdut", amb el mateix protagonista, d'altres dolents, una altra noia i en uns altres països. Llegint-lo, m'ha vingut al cap que Dan Brown deu tenir una mena d'aplicació, en algun arxiu del seu ordinador, que et marca els camps obligatoris a afegir, prems un botó que diu "Escriure best seller" i pam; directament envia una novel·la de 523 pàgines (versió e-book en aquest cas) al 100% de les llibreries mundials per tal que jo me'l llegeixi a la vora d'una piscina en el meu còmode Watson mentre dues gandules més enllà, una dona fa braços subjectant el mateix llibre en versió paper. Vull dir, amb aquest llibre no corres gaire el risc que et diguin "No n'he sentit a parlar".

No. No m'ha divertit com ho va fer el "Codi Da Vinci" però hagués estat molt innocent per part meva esperar que ho fes. Però m'ha entretingut, m'ha tingut pendent, m'ha fet venir ganes de llegir i ha estat un gran company per a la meva minvadíssima capacitat de concentració actual.

Recomenable? Home, com tot. Depèn del que busquis. La Laura que va llegir fa uns mesos això, s'estiraria dels cabells per la meva mala tria. En canvi la Laura d'ara és conscient que no pot aspirar a gaire cosa més.

El llibre és: Inferno. Brown, Dan. Trad. Aleix Montoto. Planeta. Barcelona, 2013. ISBN: 9788408114178