divendres, 27 de setembre de 2013

Una casa amb piscina

A mig camí entre un thriller i un retrat de la societat burgesa d'avui en dia; en aquest punt, si és que existeix, col·locaria la darrera novel·la de Herman Koch, un autor que em va inquietar moltíssim amb la lectura d' "El sopar".

"Una casa amb piscina" no és tan inquietant, d'entrada, però sí que et situa a les mans d'un personatge a qui no entens fins ben entrada la història. Un metge de capçalera a qui podries acabar per justificar una actitud de desdeny cap als seus pacients i, en canvi, amb qui al principi de la novel·la és difícil empatitzar.

El ritme no és especialment ràpid i tot i així et manté pendent. Trobo que té molt de mèrit i més quan ja a les primeres pàgines saps quin ha estat el resultat final. El "com ha passat" és el motiu que t'empeny a seguir llegint tot i que és fàcil fer-se'n una idea.

Potser aquest és un dels punts fluixos que hi he trobat: que és previsible, que no m'ha acabat d'enganxar perquè m'ho veia venir.

També trobo que hi ha trames que queden a l'aire, que Koch esbossa però no acaba de tancar. No sé si respon a una voluntat de deixar-ho en mans del lector o simplement s'han quedat així.

Resumint, que ni sí ni no.

El llibre és: Una casa amb piscina. Koch, Herman. Trad. Maria Rosich Andreu. Ara llibres. Barcelona, 2012. 353 p. ISBN: 9788492941674.

dijous, 19 de setembre de 2013

Cartas

El títol d'aquest llibre no podia ser més explícit. Ni més real.

Ens trobem amb el recull de la correspondència que Jane Austen va mantenir al llarg de la seva vida amb la seva germana i que dibuixa un retrat de l'autora que m'ha sorprès per la quantitat de detalls que he trobat que m'han fet pensar en protagonistes de les seves novel·les.

En diverses ocasions he llegit a escriptors parlar de com s'ha d'escriure d'allò que coneixes per aconseguir fer-ho creïble al lector. No entrarem, doncs, a analitzar com Jules Verne va crear els seus móns imaginaris que, en canvi, tan bé van arribar als lectors.
Però en el cas que m'ocupa ara, Jane Austen, he pogut descobrir com va agafar la societat que l'envoltava i el seu dia a dia i es va dedicar a disseccionar-los sense gaire compassió. Les cartes reflecteixen perfectament quina era la seva vida i l'evolució que va fer com a persona i també com va transportar tot això a les seves històries i als seus personatges.

També hi he trobat el constant desig d'entretenir i m'ha semblat curiós. S'escrivia amb sa germana, pretenia informar-la de com transcorria el seu dia a dia, però tot i així no podia deixar de fer servir el llenguatge de manera genial, de buscar la manera de plasmar la ironia o el desgrat que li produïen moltíssims dels costums que seguia per imperatiu de l'època que li va tocar viure. Es culpava a si mateixa quan era conscient que alguna de les cartes no li havia quedat prou divertida o entretinguda. Un detall completament allunyat de la concreció que busquem avui en dia en les nostres comunicacions escrites.

Si sovint dic que no tots els llibres són per a tothom, aquest amb més motiu. Però a aquells de vosaltres a qui us cridi l'atenció, no us decebrà en absolut.

El llibre és: Cartas. Austen, Jane. Trad. Eva Maria Gonzalez Pardo. Editorial dÉpoca. Morcín, 2012. ISBN 978-84-938972-5-3.

dimarts, 10 de setembre de 2013

Cómo ser mujer

Que ser dona pot arribar a ser, tal com estan muntades les coses en aquest món, complicat, és una cosa que no per sabuda ha de deixar de criticar-se. Que una dona decideixi no depilar-se segueix causant sorpresa. Que algunes (moltes. Totes?) les revistes "femenines" segueixin farcint les seves portades de titulars de gran volada com "Desperta't més guapa que quan te'n vas anar a dormir" (us ho juro, ho he vist avui al quiosc en una revista d'aquest mes) o "La dieta definitiva per aconseguir la feina que vols"sembla que no ens indigna prou com a gènere.

"Cómo ser mujer" són unes memòries convenientment vestides de crítica. He de reconèixer que els primers capítols em van enganxar i em van fer riure de gust. Però després ja no vaig trobar res més que el que ja havia trobat a les primeres pàgines i em vaig avorrir.

El feminisme és com tot: en abundància cansa. Fins i tot si se'n fa conya. No cal cremar els sostenidors: n'hi ha prou amb no portar-ne si tan incòmodes et resulten. Hi ha moltes dones que mai porten talons perquè, simplement, els fan mal als peus. I no crec que s'estigui reivindicant res que no sigui la salut amb aquest acte tan subversiu. És veritat que el pas dels anys es veu diferent en un home que en una dona, però també ho és que les dones ens hem pujat a aquest tren de tractar-ho diferent, com en molts d'altres on la nostra actitud amb nosaltres mateixes ens fa sortir perdent. Actualment, i gràcies a les generacions anteriors que van lluitar (i van cremar sostenidors als carrers), ens podem permetre el luxàs de dir "no", de no seguir cap patró del que se suposa que una dona com cal ha de fer. I punt.

Si això que ens explica la Caitlin Moran en 360 pàgines, m'ho hagués explicat un sol cop en 100, sí. Però al final he tingut la sensació que tot es repetia.

El llibre és: "Cómo ser mujer". Moran, Caitlin. Trad. Marta Salís. 360 p. Barcelona, 2013. Anagrama. ISBN: 978-84-339-2782-8.


divendres, 6 de setembre de 2013

A dalt tot està tranquil

Sempre m'ha costat entendre la no reacció de les persones (personatges, en aquest cas) que no es revolten contra aquells qui no els deixen ser qui són.

"A dalt tot està tranquil" és la història del moment en que una persona es permet ser qui és.

És un llibre de fets que passen cada dia, d'un ambient molt tranquil, sense grans girs argumentals ni grans aventures. Té la poesia de la calma de la vida quotidiana, és de lectura lenta i de petites fites que no sembla que tinguin més importància per a ningú més que per als personatges (humans i animals) que viuen la història.

És estrany però no hi ha gaire més a dir d'aquest llibre, que, d'altra banda, no és una història simplista; el retrat d'un moment present que ajuda a entendre de quina manera la vida i els actors que hi participen han cuinat el passat per obtenir el dia a dia actual del protagonista i l'han ajudat a agafar per fi les regnes dels dies que vindran.

El llibre és: A dalt tot està tranquil. Bakker, Gerbrand. Trad. Maria Rosich. Raig verd editorial. Barcelona, 2012. ISBN: 978-84-15539-04-9



Altres opinions:

Viu i llegeix
Llibres per llegir