dimarts, 21 de gener de 2014

El cant del cucut

En la meva dèria de llegir en diagonal les ressenyes dels llibres que m'interessen, i un cop decidida a llegir-me aquesta novel·la després d'haver fet un cop d'ull - d'aquella manera- a la contraportada de l'edició en paper, no ha estat fins que ja duia llegit un 80% de la història que, buscant altres novel·les d'aquest autor, va i em trobo que si vull llegir més d'en Robert Galbraith, només cal que segueixi amb tota la saga del Harry Potter.

Sorpresa majúscula.

Sorpresa perquè no puc negar que sóc una lectora amb prejudicis que no vaig llegir "La vacant imprevista" perquè vaig pensar que "si ets bona escrivint literatura juvenil, no ho espatllis, que d'autors per escriure per adults ja n'hi ha, J. K. Rowling".

Sorpresa perquè aquesta novel·la m'ha agradat, m'ha enganxat i m'ha fet buscar al google maps els escenaris que s'hi descriuen.

Sorpresa perquè ha estat un plaer trobar-me amb una novel·la negra a l'estil de les d'abans, de l'Agatha Christie, on tot es descobreix per les xerrades que el detectiu manté amb els sospitosos i on no hi té gaire paper la tecnologia, ni l'ADN, ni el CSI, ni els paisatges amb nom de catàleg d'Ikea.

Sí, senyor. M'ho he passat molt bé llegint "El cant de cucut" i crec que seguiré les properes aventures del Cormoran Strike que sembla que arribaran properament.

El llibre és: El cant del cucut. Galbraith, Robert. Trad. Aurora Ballester Gasso i Josefina Caball Guerrero. 441 p. Proa. Barcelona, 2013. ISBN 978-84-7588-452-3.

1 comentari:

  1. Jo l'he regalat per aquestes festes i la veritat... és que expressament no he volgut desvetllar qui s'amaga darrera del nom de Galbraith... però l'endemà l'Olga ja sabia que era... amb tot, ella va devorar tots els Harry Poters... parlaré amb ella qual l'acabi i a veure com ho diu ella.

    ResponElimina