divendres, 24 de gener de 2014

L'altra

Hi ha novetats que mereixen saltar-se la llista de pendents i passar al davant de tot. I llegir-se-les en paper. El més nou de Marta Rojals, per exemple.

No crec que ningú es llenci a la lectura de la nova novel·la d'aquesta autora esperant trobar-hi un altre "Primavera...". Si algú havia pensat en fer-ho així, que s'hi repensi perquè "L'altra" no pot ser més diferent.

Ara bé, l'estil que ens va atrapar a molts lectors, aquell que no te n'adones i ja te l'has llegit, que passa sol i que demostra un art espectacular pels diàlegs, aquest estil sí que es repeteix. I torna a passar el mateix; que t'enganxa de mala manera.

Us diré que la història en si no és el que més m'ha agradat. Ara, els salts enrere entortolligats amb el present que serveixen per explicar el passat d'uns personatges que l'arrosseguen com una llosa, aquesta estructura em meravella i m'ha fet gaudir moltíssim de la lectura.

El llibre parla de la meva generació, dels de trenta-ics,  de tot allò que ens hem sentit dir sempre ("si et treus una carrera, no tindràs problemes per trobar feina", "compra que el totxo és una inversió segura i el lloguer és llençar els diners") i de com pot arribar a trontollar tota una estructura vital quan aquestes veritats universals fallen.

Marta Rojals m'ha tornat a seduir i a convèncer. I, sobretot, sobretot, sobretot, ha tornat a sorprendre'm amb aquest llibre que, a més, és un llibre de final. Les coses no s'acaben fins que s'han acabat.

El llibre és: L'altra. Rojals, Marta. RBA La Magrana. Barcelona, 2013. 332 p. ISBN 978-84-8264-666-4.

4 comentaris:

  1. I tant, tens tota la raó! No s'assembla gens a 'Primavera' però Rojals se'n torna a sortir molt bé. Jo l'he trobat una història molt ben tramada, i el sacseig que provoca el final és per treure's el barret.

    ResponElimina
  2. Sí! Quan et penses que ja està tot dit...

    ResponElimina
  3. L'estic llegint animada per la teva ressenya i de moment m'agrada força. Aviam què passa amb aquest final! Fa uns dies vaig llegir "La cinquena planta" de Baixauli i, com que he vist que "Espiral" i "L'home manuscrit" t'havien agradat, crec que aquesta darrera novel·la segueix molt la línia potent d'aquest autor. Aquí et deixo la recomanació ;)

    ResponElimina
  4. Sílvia, la tinc pendent la darrera del Baixauli. Tot i que les anteriors em van agradar moltíssim, crec que es necessita estar d'un ànim especial per llegir-lo ja que, penso, les seves novel·les no accepten interrupcions :)

    ResponElimina