diumenge, 9 de febrer de 2014

Set dies de Gràcia

Quan vaig veure, a la solapa de la coberta, la fotografia de l'autora de "Set dies de Gràcia" vaig recordar immediatament aquest programa (a partir del minut 14:32) de Via Llibre de fa un parell d'anys on la van entrevistar. Vaig trobar molt interessant (i per això crec que la recordava) quan parlava del procés creatiu de la novel·la, com ho tenia tot molt ben estructurat, sabia quantes escenes tenia la seva novel·la i el temps aproximat que trigaria en acabar-la. I també em van sorprendre els horaris que feia per poder-la escriure!

El resultat de tot aquell esforç és aquest.

"Set dies Gràcia" recrea, d'una banda, la Revolta de les Quintes del 1870 i de l'altra ens explica la història d'una família burgesa, els Lledó. Dues trames que avancen paral·leles, en petits capítols alterns, que es troben al final de la novel·la.

La història dels Lledó m'ha agradat molt i m'ha recordat força a Mirall trencat. Els capítols sobre la Revolta em semblaven accessoris comparats amb l'interès que em creava la família, i tenia ganes de llegir-me'ls ràpid per seguir amb els secrets i les misèries familiars. Al final, però, les dues trames encaixen i la visió de conjunt et permet entendre millor què passa al present narratiu i per què.

Resumint, "Set dies de Gràcia" és una lectura que enganxa i que passa molt bé, fàcilment recomanable. A mi m'ha deixat un bon record.

El llibre és: Set dies de Gràcia. Gràcia Mercadé, Carla. 392 p. Rosa dels vents. Barcelona, 2014. ISBN: 9788401389245.

Gràcies a l'equip de Rosa dels Vents per convidar-me a fer aquesta lectura.

6 comentaris:

  1. Doncs aquesta vegada no coincidim... A mi no m'ha enganxat gens, l'he trobada una història massa típica i m'ha generat poc interès. Hi han tingut força a veure certs elements de la veu narrativa que he trobat poc literaris i excessivament redundants, sense sentit.

    ResponElimina
  2. Crec que sé al que et refereixes i, tens raó que en alguns moments els vaig trobar fora de lloc, efectivament.

    ResponElimina
  3. Jo tinc curiositat. He llegit bones crítiques, però també coses no tan bones sobre l'estil de narració. I si ara diu un racó que és una història típica. Bé potser es millor fer-li una ullada abans.

    ResponElimina
  4. Els que ja heu llegit 7 dies de Gràcia, proveu ara de llegir "Mariona" de la Pilar Rahola.i a veure si teniu la mateixa sensació que he tingut jo. Perquè ningú en parla d'aquesta excesiva similitud?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan vaig sentir la Pilar Rahola parlant de la novel·la a la televisió, sobre l'argument i el personatge principal ja em vaig pensar que serien novel·les que et farien pensar l'una en l'altra. El teu comentari ara em referma la sensació però com que no tinc, a hores d'ara, intenció de llegir "Mariona", crec que no podré respondre amb coneixement de causa...:)

      Elimina
    2. Marta, Laura, buenos días. El libro "Mariona" de Rahola es un plagio en toda regla al de Carla Gràcia. Ni más ni menos #fuentesfiables

      Elimina