dimecres, 23 d’abril de 2014

El hombre de arena

Si és cert allò que vaig llegir una vegada a algú que no recordo que deia que s'és un autor consagrat quan aconsegueixes que el teu nom aparegui a la coberta del teu llibre en caràcters més grossos que els del títol, els Kleper es poden donar per consagradíssims. Tant a la versió castellana com a la catalana (que no vaig trobar encara en format digital), el pseudònim dels autors apareix en lletres enormes.

A aquestes alçades de la meva vida lectora, si una d'una cosa estic segura és de que en el camp de la novel·la de sang i fetge, està tot inventat.Tot i així, jo en seguiré llegint perquè m'atrapa, em deixa el cervell completament en blanc i aconsegueix que em centri tan sols en el que llegeixo. I això, tal com entenc jo això de la lectura, té molt de mèrit.

Així doncs, ja podeu preveure que no trobareu en aquest Kepler res que no hàgiu vist o llegit en d'altres novel·les del gènere. De tota manera, penso que aquesta és la millor de les històries (aquesta, aquesta i aquesta) que he llegit d'aquest matrimoni que escriu a quatre mans. I, com he pogut comprovar rellegint les ressenyes anteriors, he anat de menys a més amb aquesta saga. Ara ja no puc dir que no seguiré amb el que vagin publicant...a qui vull enganyar?

La història em va atrapar des del principi i m'ha mantingut pendent fins al final (final, final, final del tot!), on ja buscava ni que fossin poquíssims minuts per avançar cap al desenllaç.

Si avui heu de triar una novel·la per a un lector de novel·la negra, aquesta podria ser una bona tria.

El llibre és: El hombre de arena. Kepler, Lars. Trad. Sánchez, Pontus. 506 p. Planeta, 2014. Barcelona. ISBN 9788408124320.

1 comentari:

  1. Em va recordar massa al Silenci dels anyells (i aquell llibre és insuperable), per la resta estic amb tu que es llegeix bé i és dinàmic. Li poso un 6

    ResponElimina