dijous, 3 d’abril de 2014

Marido y mujer

Uh!

Quin tros de novel·lot! I ho dic tant en sentit literal (la literatura victoriana i aquesta idea que sembla que tenien aleshores que si una novel·la no ocupava un mínim de 600 pàgines no valia la pena escriure-la...) com en sentit figurat.

No és el primer Wilkie Collins que llegeixo i aquest només ha servit per a reafirmar-me: m'agrada. Però, és que a més, "Marido y mujer" té una característica que m'ha sorprès molt: la manera com passes, progressivament, de llegir una mena d'història d'equívocs hil·larants, a un veritable relat d'horror. Tot plegat, un retorçament de l'argument i l'atmosfera que m'ha encantat.

Tot comença amb el descobriment per part d'un home que el seu matrimoni no és vàlid segons la llei escocesa (que Collins critica durament durant l'obra) i aprofita l'avinentesa per desentendre's d'una dona, la seva, que segons el seu parer, ja no cobreix les seves necessitats. Passats uns anys, la història sembla repetir-se tenint com a protagonista la filla de la dona abandonada. A partir d'aquí, tot es va desencadenant poc a poc (recordeu que són una pila de pàgines). En alguns punts, fins i tot un pèl massa lentament pel meu gust. Però tot val la pena al final.

Crec que "Marido y mujer" és una bona novel·la per entrar al món de Wilkie Collins. Fins i tot tant com la Dama de blanc. I també crec, sobretot, que conté el millor personatge que li he llegit a l'autor: Sir Patrick m'ha fet somriure incomptables vegades amb la seva ideologia sovint misògina.

El llibre és: Marido y mujer. Collins, Wilkie. Trad. Gema Moral Bartolomé. 704 p. Alba Editorial. Barcelona, 2013. ISBN: 978-84-84284-78-9.


2 comentaris:

  1. Bones!
    M'ha atret molt el teu comentari, sobretot això de passar de l'hilaritat al terror. Fa temps que penso en llegir Wilkie Collins, però hosti, quan veig el volum dels seus llibres... Com avui dia, quan veig un totxo, que penso: "Es que als escriptors els hi paguen a pes o què?" hehehe Estic entre la conegudíssima La dama de blanco i aquest. Per quin em recomanaries començar?
    Salutacions!

    ResponElimina
  2. roselles: els dos em van agradar força però mira, jo et recomanaria començar per aquest. Ni que sigui per anar en contra del que diu tothom :)

    ResponElimina