dimarts, 6 de maig de 2014

Ànima

Fem una prova. Obriu el Google i escriviu: "ànima wajdi mouawad ressenya"; us surten 3.270 resultats (en 0,59 segons). D'aquests, a l'atzar,mireu-ne uns deu o dotze i absolutament tots diuen, en algun moment de la ressenya: "(...) la seva dona (...) brutalment assassinada (...)".

Doncs bé. Sí. Hi ha una dona "brutalment assassinada" (com si assassinar no fos de per si un acte brutal, com si calgués adjectivar-lo) que és el punt de partida d'aquesta història.

Però penso que aquesta trama és una excusa, no és important; sí, un assassinat (brutal); sí, una recerca de l'assassí; no, no és una novel·la negra. Res de tot això és destacable, tal com ho veig jo. És tan sols el punt de partida, com us deia, la casella de sortida que obre molts altres camins i porta a moltes altres misèries.

El que realment importa en aquesta història, el que realment és brutal aquí, és el to i la fusteria amb que Mouawad construeix tot plegat: els personatges (amb descripcions tan simples, de vegades, que no et queda més remei que aplaudir), amb el·lipsis que expliquen mil detalls (encara que sembli contradictori), amb pàgines gairebé en blanc que t'estan revelant, realment, moltíssimes coses. El que realment importa aquí és que Ànima és tan brutal que hi ha hagut passatges que volia tancar els ulls. Però en aquesta cosa de la lectura, si tanques els ulls, atures la historia. I no volia aturar-me. Volia que s’acabés perquè em feia patir.

Ànima no és una novel·la per a tothom. És molt possible que no sigui ni una novel·la per a mi. És dura, és fosca, freda i et trepitja el cor.
Té una veu narrativa molt original que és molt millor quan no la saps fins que te la trobes, com ha estat el meu cas (cosa difícil perquè internet està plagat d'explicacions ben acurades dels narradors). I el com aconsegueix fer-la tan creïble, és per a mi l'èxit total i absolut d'aquesta història. Una cosa que sembla fàcil, però que no ho és gens, n'estic segura. Si hagués sabut amb antel·lació com s'explicava aquesta història és molt possible que no me l'hagués llegit perquè, així d'entrada, ho hagués trobat forçat. D'altra banda, dir-vos que calen nocions d'anglès fins i tot per a la traducció catalana. I si a més parles àrab i llatí, encara millor.

Cap al final (tercera part i el que podriem anomenar epíleg) i en algun episodi molt puntual de la segona part, trobo que decau una mica, però el nivell és tan alt des del principi que podriem dir que la baixada és perdonable. A mi gran part de la novel·la m'ha encantat, i una petita part m'ha decebut per les altes expectatives que jo mateixa me n'havia anat fent a mida que anava avançant.

Ànima és d'aquelles novel·les que toquen i que no deixen indiferent. Però val molt la pena si estàs disposat patir. A patir brutalment.

El llibre és: Ànima. Mouawad, Wajdi. Trad. Anna Casassas. 448 p. Edicions del Periscopi. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-940490-9-5.

3 comentaris:

  1. N'he sentit meravelles, però precisament si una cosa em ve al cap en pensar en aquesta obra és l'adjectiu brutal, que tu fas servir, i que he vist en altres ressenyes o comentaris. I amb això ja sé que més val que no la llegeixi, tot i que reconec que algunes coses que dius m'han encuriosit molt. Ja vaig tenir males experiències amb llibres com Sukkwan Island, i no sé si van per aquí els trets, però em va deixar fastiguejat, i no en tinc ganes. No diré que no la llegiré mai perquè mai se sap, però no m'esforçaré massa en aconseguir-la...

    ResponElimina
  2. Fa la pinta que aquesta Sukkwan Island és de l'estil. I sí, et deixa planxat. Ara que ja me l'he llegit puc dir que he trobat que la novel·la és bona. Però també que sabent on em ficava, no me l'hagués llegit pas.

    ResponElimina
  3. M'ha recordat bastant a novel.les de C.Mcarthy, ambients sòrdids, personatges frets i sense ànima. Potser no és una novel.la per llegir-la d'una sola tirada, però et manté en tensió i vols saber el desenllaç. Una bona recomencaió, gràcies

    ResponElimina