dijous, 29 de maig de 2014

El jilguero

Aquesta va ser la (digues-li) ressenya que em va encuriosir per llegir "El jilguero". Algú que no se l'havia llegit que en parlava perquè una amiga li havia dit que era molt bona.
Arriscat, eh?
El cas és que el vaig veure als prestatges d'algunes llibreries i em va cridar l'atenció. Vaig investigar prou per saber que la seva autora havia rebut el Pulitzer per les mil i escaig pàgines d'aquesta novel·la i un comentari llegit al vol per internet que deia una cosa així com que era el primer clàssic del s.XXI em van acabar d'encuriosir.
Si és que em sembla que no n'aprendré mai, ostres tu!
Anem a pams.
No sé què és el que ha de tenir una novel·la per guanyar el premi Pulitzer: una bona història? (qui pot decidir que una història és bona?), uns bons personatges? (tornem-hi), una trama el·laborada?, més de mil pàgines? No ho sé. Tampoc sé que és el que, de tot això, podriem dir que té aquesta novel·la.
"El jilguero" és el viatge vital d'en Theo que comença en un moment molt traumàtic de la seva vida. A partir d'aquí, avança en diversos escenaris i se'ns presenten una sèrie de personatges (caracteritzats amb més o menys èxit, segons la meva opinió) que ajuden a explicar com aquest noi amb aparença de Harry Potter es converteix en un tipus d'adult determinat. Res que no s'hagi vist abans.
Per ser una novel·la tan gruixuda, que d'entrada sembla que pot fer que certs lectors es tirin enrere, s'ha de reconèixer que (durant les primeres 500 pàgines) passa força bé. L'estil de Donna Tartt atrapa, és clar, entenedor, senzill i sense pretensions. "Best-seller de qualitat" he llegit en algun lloc. No sé pas si això és bo o dolent però podria ser que fos cert.
Ara bé (a partir d'aquí, venen els "peròs"):
No m'ha portat enlloc (pataxap!) i m'ha generat un entusiasme inicial que ha anat transformant-se en tedi. Un tedi molt llarg. La història engresca molt, al començament, i t'hi submergeixes de ple però poc a poc va baixant de ritme fins que sembla que s'atura (aquell moment horrorós, que sembla que el cap et caurà damunt la taula) per, finalment, repuntar una mica en una resolució que m'ha semblat poc afortunada i que poc o res té a veure amb el to de la resta del llibre. A més, també hi he trobat alguna parrafada grandiloqüent (el sentit de la vida, la mort, l'ésser humà...) que tampoc m'acaba d'encaixar amb la resta de la història.
M'ha sabut greu que una història que em prometia tant, hagi acabat semblant-me un bluf, amb un final tan decebedor.
Què hi farem...

El llibre és: El jilguero. Tartt, Donna. Trad. Aurora Echevarría. 1152 pàg. Lumen. Barcelona, 2014. ISBN 978-84-264-2243-9.

1 comentari:

  1. És un llibre que genera sentiments i opinions contradictoris, jo estic a l'alta banda aquesta vegada. És el bonic de la literatura, no?

    ResponElimina