dilluns, 14 de juliol de 2014

El secreto de Christine

Tenia a la llista de pendents la darrera novel·la de Benjamin Black (alter ego de John Banville) i era l'opció triada per continuar després de "Los cuerpos extraños". En aquell moment de començar vaig caure que havia llegit que formava part d'una sèrie i, no vaig voler començar la casa per la teulada i que em passés com amb el Mankell (que ho he llegit tot però desordenat) o el Silva (que en pocs dies me'l vaig llegir tot seguit després d'haver-ne llegit algun a l'atzar).

Així doncs, he començat pel principi amb el patòleg Quirke i no sabeu l'alegria que m'ha donat.

Arriba el periode de vacances i ja em llenço a la novel·la negra de cap i res no em pot agradar més que descobrir que tinc tota una nova sèrie per devorar.
Si començo pel començament he de dir que quina llàstima el títol tan anodí, poc original i suadet que van triar, tenint en compte el doble joc que dóna el títol original "Christine Falls" que es relaciona tan bé amb la trama.

Dit això, la novel·la és l'exemple que es pot escriure molt bona novel·la negra sense que sigui obligatori viatjar a Suècia. És evident que estem parlant d'un autor consagrat que ha triat aquest gènere i un pseudònim a mode de divertiment, com qui fa sudokus al metro. Vull dir: la qualitat se li presuposa. I tot i així, jo m'atreveixo a dir que en té molta, que crea una atmosfera en blanc i negre (com si llegissis una pel·lícula dels anys 30 o 40, amb aquelles americanes tan estrafetes, amples d'espatlles i estretes de cintura i els pantalons de pinces) on els personatges es poden moure amb comoditat per fer-te creure que, al final, la trama (el retrat de dues famíles de Dublín i Estats Units i la història d'una noia morta i la seva filla) tampoc és tan important perquè cada descripció que fa Black/Banville compta per si sola. Totes les peces van encaixant poc a poc i sense sortides dramàtiques ni espectaculars. Simplement la informació que et permet completar el quadre, la vas trobant aquí i allà i acaba per recrear les escenes, les idees i els per quès. Tot molt acurat, molt pensat, escrit amb molta precisió.

Sé que, més enllà de seguir amb la segona novel·la de la saga (que ja he començat), és molt possible que Benjamin Black es converteixi en un dels meus autors més llegits. En fa tota la pinta.

El llibre és: El secreto de Christine. Black, Benjamin. Trad. Miguel Martínez-Lage. Alfaguara. Madrid, 2007. ISBN 9788420498546.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada