dijous, 28 d’agost de 2014

La última noche en Tremore Beach

De segur que l'heu vist als prestatges de més d'una i de dues llibreries i molts ja l'han catalogat com el Harry Quebert d'aquest estiu.

Aquesta novel·la de ritme trepidant, de lectura fàcil i magnètica, m'ha mantingut pendent i m'ha reconciliat amb les ganes de llegir que, després del desinflament de l'anterior, ja tocava. M'ha semblat trobar-hi una mica de l'atmosfera tensa de Stephen King, aquella sensació que cada dos per tres n'ha de passat alguna de grossa.

Però és que, a més, la seva història conté més coses que no pas ensurts, misteri i intriga. Els personatges arrosseguen conflictes, pors i dubtes i es pot considerar que, més enllà de la capacitat poc usual del seu protagonista, són persones normals i corrents.

Hi ha escenes de gran tensió, d'aquelles que si les veiéssis a una pel·lícula et farien agafar el coixí del sofà i amagar-te al darrera per protegir-te del que saps que, segur, t'espantarà en breu. La descripció dels paisatges és molt acurada i evocadora i he trobat que la construcció dels personatges és força bona.

En conjunt, una novel·la que m'ha agradat, que recupera el més típic model dels bons, els dolents, i aquells dels que no saps què pensar-ne i vas canviant d'opinió fins al final.

Una lectura d'estiu molt recomenable.

El llibre és: La última noche en Tremore Beach. Santiago, Mikel.  424 p. Ediciones B. Barcelona, 2014. ISBN 978-84-406-9648-9.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada