dijous, 18 de desembre de 2014

Emma

Que Jane Austen tenia molt de sentit de l'humor era una cosa que havia llegit moltes vegades però que mai havia vist reflectida en els seus llibres, fins ara.

Emma Woodhouse no és la protagonista que podeu trobar a "Orgull i prejudici" o "Mansfield Park". Emma no necessita, ni vol, ni pensa en casar-se, ni en trobar un home que li doni una llar perquè ja és la senyora de casa seva, fa i desfà, entra i surt i gaudeix d'una llibertat que té molt clar que perdria en el moment en què es deixés vèncer per una cosa tan insignificant - per a ella- com és el matrimoni. Tan sols si s'enamorés, tan sols si això passés podria arribar a plantejar-se canviar d'opinió.

"Emma" és una novel·la d'equívocs, on Jane Austen, com sempre, fa un desplegament de recursos narratius per crear un ambient coral molt treballat, uns personatges amb ànima que et porten de la mà de la història sense adonar-te.

He gaudit molt d'aquesta novel·la, m'ho he passat realment bé llegint-la i he volgut en molts moments que no s'acabés la narració de les aventures dels veïns de Highbury i Randalls.

De fet, vull veure ben aviat l'adaptació que la BBC va fer-ne el 2009, que, pel que he llegit, és l'única que fa justicia a la novel·la.

Una lectura molt recomenable per a tots aquells qui interessi l'autora, però també pels que tan sols vulguin passar una bona estona tranquil·la de lectura amena.

EDITO: Per explicar-vos que l'adaptació de la BBC, tampoc no li fa gaire justicia.

El llibre és: Emma. Austen, Jane. Trad. Sergio Pitol. Alba Editorial. 608 p. Barcelona, 2013. ISBN 97884-84288640. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada