diumenge, 28 de desembre de 2014

La mujer de un solo hombre

Aquesta ressenya va ser, sens dubte, una d'aquelles que se't queden vagant pel cervell, caminant mandrosament, i que t'acosen sense pietat cada cop que entres a una llibreria amb l'ànim innocent de deixar-te sorprendre pels prestatges.

Durant alguns mesos, quan preguntava per si n'havien fet cap traducció i em deien que no n'havien sentit a parlar, del llibre, vaig donar gairebé per fet que no hi hauria versió catalana. L'altre dia, però, vaig trobar aquesta i, lectora impacient de mena, no vaig voler esperar més.

No és la típica novel·la negra però té alguna cosa que des de la primera pàgina et neguiteja, com si enmig del silenci i la normalitat que traspua la història gairebé en les seves tres quartes parts, alguna cosa t'estigués respirant al clatell.

És la història d'un final que sorprèn a els que el protagonitzen, un final que arriba per separat i en conjunt, de puntetes i sense fer-se anunciar i que frepa, sobretot, per la versemblança i la normalitat de la història.

Hi ha haurà, crec, força lectors a qui aquesta història podria agradar que se la deixaran perdre per la classificació de novel·la negra i serà una llàstima. Jo, personalment, no li posaria pas aquesta etiqueta. És una novel·la, una novel·la de final sorprenent. I val molt una lectura.

Us diria que caldrà estar atents a tot el que vagi escrivint aquesta autora, però, malauradament, va morir l'any passat. Així que aquesta és l'única novel·la que es pot gaudir.

Té tota la pinta que serà la meva darrera lectura del 2014 i sempre està bé acabar l'any lector havent-la encertat.

El llibre és: La mujer de un solo hombre. A.S,A. Harrison. Trad. Gemma Rovira Ortega. 320 p. Salamandra Black. Barcelona, 2014. ISBN 978-84-16237-02-9.

1 comentari:

  1. M'has deixat força intrigada, així que passa a engreixar la meva llista de pendents ;D

    ResponElimina