divendres, 24 de gener de 2014

L'altra

Hi ha novetats que mereixen saltar-se la llista de pendents i passar al davant de tot. I llegir-se-les en paper. El més nou de Marta Rojals, per exemple.

No crec que ningú es llenci a la lectura de la nova novel·la d'aquesta autora esperant trobar-hi un altre "Primavera...". Si algú havia pensat en fer-ho així, que s'hi repensi perquè "L'altra" no pot ser més diferent.

Ara bé, l'estil que ens va atrapar a molts lectors, aquell que no te n'adones i ja te l'has llegit, que passa sol i que demostra un art espectacular pels diàlegs, aquest estil sí que es repeteix. I torna a passar el mateix; que t'enganxa de mala manera.

Us diré que la història en si no és el que més m'ha agradat. Ara, els salts enrere entortolligats amb el present que serveixen per explicar el passat d'uns personatges que l'arrosseguen com una llosa, aquesta estructura em meravella i m'ha fet gaudir moltíssim de la lectura.

El llibre parla de la meva generació, dels de trenta-ics,  de tot allò que ens hem sentit dir sempre ("si et treus una carrera, no tindràs problemes per trobar feina", "compra que el totxo és una inversió segura i el lloguer és llençar els diners") i de com pot arribar a trontollar tota una estructura vital quan aquestes veritats universals fallen.

Marta Rojals m'ha tornat a seduir i a convèncer. I, sobretot, sobretot, sobretot, ha tornat a sorprendre'm amb aquest llibre que, a més, és un llibre de final. Les coses no s'acaben fins que s'han acabat.

El llibre és: L'altra. Rojals, Marta. RBA La Magrana. Barcelona, 2013. 332 p. ISBN 978-84-8264-666-4.

dimarts, 21 de gener de 2014

El cant del cucut

En la meva dèria de llegir en diagonal les ressenyes dels llibres que m'interessen, i un cop decidida a llegir-me aquesta novel·la després d'haver fet un cop d'ull - d'aquella manera- a la contraportada de l'edició en paper, no ha estat fins que ja duia llegit un 80% de la història que, buscant altres novel·les d'aquest autor, va i em trobo que si vull llegir més d'en Robert Galbraith, només cal que segueixi amb tota la saga del Harry Potter.

Sorpresa majúscula.

Sorpresa perquè no puc negar que sóc una lectora amb prejudicis que no vaig llegir "La vacant imprevista" perquè vaig pensar que "si ets bona escrivint literatura juvenil, no ho espatllis, que d'autors per escriure per adults ja n'hi ha, J. K. Rowling".

Sorpresa perquè aquesta novel·la m'ha agradat, m'ha enganxat i m'ha fet buscar al google maps els escenaris que s'hi descriuen.

Sorpresa perquè ha estat un plaer trobar-me amb una novel·la negra a l'estil de les d'abans, de l'Agatha Christie, on tot es descobreix per les xerrades que el detectiu manté amb els sospitosos i on no hi té gaire paper la tecnologia, ni l'ADN, ni el CSI, ni els paisatges amb nom de catàleg d'Ikea.

Sí, senyor. M'ho he passat molt bé llegint "El cant de cucut" i crec que seguiré les properes aventures del Cormoran Strike que sembla que arribaran properament.

El llibre és: El cant del cucut. Galbraith, Robert. Trad. Aurora Ballester Gasso i Josefina Caball Guerrero. 441 p. Proa. Barcelona, 2013. ISBN 978-84-7588-452-3.

diumenge, 12 de gener de 2014

Harriet

Vaig desar aquesta ressenya a la meva llista de pendents per dos motius: el primer, el que en deia la persona que la va escriure em va cridar l'atenció i em va semblar que podia ser un llibre per a mi. El segon, perquè ja mig convençuda del que podia trobar-me a la novel·la, la coberta em va acabar d'explicar tot allò que em faltava per saber i decidir-me.

Basada en un fet real (que a l'època victoriana va esfereir i es va anomenar el misteri de Penge) i escrita el 1934, Jenkins aconsegueix amb la seva narració que més que passar pàgines, te les vagis posant al damunt de tal manera que arriba un moment que no pots respirar. Tot es va enfosquint no saps com: la història, els personatges, l'ambient i el menjador de casa teva on tu llegeixes tranquil·lament.

La prosa de Jenkins és clara i senzilla i crea les atmosferes necessàries perquè entris a la història des del moment que inicies la lectura. No parla clarament del que està passant fins que arriba un moment en què tot es fa tan evident que fa por.

He esperat amb ganes cada moment de tornar-m'hi a posar i és d'aquells llibres amb els que no saps en quin moment deixar la lectura.

Segona bona lectura del 2014. Que no s'aturi la sort!

El llibre és: Harriet. Jenkins, Elizabeth. Trad. Catalina Martínez Muñoz. 336 p. Editorial Alba. Barcelona, 2013. ISBN: 978-84-8428-890-9.

dilluns, 6 de gener de 2014

Les ombres de Longbourn

Estreno l'any encertant-la.

El títol per si mateix ja dirà alguna cosa als seguidors de Jane Austen (Longbourn és la casa on vivien les germanes Bennet, protagonistes d' Orgull i prejudici) però no és condició indispensable haver llegit l'obra cabdal de l'autora per poder seguir aquesta història.

La seva autora, Jo Baker, baixa les escales que porten a al cuina de la familia Bennet i ens presenta una història humana que té per protagonistes els criats, amb les seves passions, les seves vides i els seus maldecaps. Sí que és cert que hi ha moments en què ambdues esferes (la família, el servei) conflueixen i, com la mateixa autora diu a la nota final d'una manera que trobo molt encertada "Quan a Orgull i prejudici se serveix un àpat, l'àpat s'ha preparat a Les ombres de Longbourn". De tota manera no us negaré que coneixent la història principal, aquest llibre es gaudeix moltíssim.

Trobo que s'ha de ser molt valent per basar-te, ni que sigui d'aquesta manera més alternativa, en una obra de tanta importància com aquesta, tenint present, a més, la quantitat de fans incondicionals que té Austen però m'ha agradat força l'actitud de Jo Baker quan diu que no hi va pensar ,en això, quan es va posar a escriure. Simplement va voler passar-s'ho bé mentre ho escrivia i, potser per això, aconsegueix explicar-nos una història que no és gens pretensiosa.

A aquells de vosaltres que trobeu que us pugui interessar, ni que sigui lleugerament, llegir el llibre,  us recomano que el llegiu més o menys ràpidament: ja hi ha l'amenaça formal de fer-ne una pel·lícula a finals d'aquest 2014. I aleshores, és molt possible que li canviïn la coberta al llibre i hi posin un fotograma de la peli. Horror.

El llibre és: Les ombres de Longbourn. Baker, Jo. Trad. Esther Roig. 337 p. La Rosa dels Vents. Barcelona, 2013. ISBN 9788401389283.