dimecres, 23 d’abril de 2014

El hombre de arena

Si és cert allò que vaig llegir una vegada a algú que no recordo que deia que s'és un autor consagrat quan aconsegueixes que el teu nom aparegui a la coberta del teu llibre en caràcters més grossos que els del títol, els Kleper es poden donar per consagradíssims. Tant a la versió castellana com a la catalana (que no vaig trobar encara en format digital), el pseudònim dels autors apareix en lletres enormes.

A aquestes alçades de la meva vida lectora, si una d'una cosa estic segura és de que en el camp de la novel·la de sang i fetge, està tot inventat.Tot i així, jo en seguiré llegint perquè m'atrapa, em deixa el cervell completament en blanc i aconsegueix que em centri tan sols en el que llegeixo. I això, tal com entenc jo això de la lectura, té molt de mèrit.

Així doncs, ja podeu preveure que no trobareu en aquest Kepler res que no hàgiu vist o llegit en d'altres novel·les del gènere. De tota manera, penso que aquesta és la millor de les històries (aquesta, aquesta i aquesta) que he llegit d'aquest matrimoni que escriu a quatre mans. I, com he pogut comprovar rellegint les ressenyes anteriors, he anat de menys a més amb aquesta saga. Ara ja no puc dir que no seguiré amb el que vagin publicant...a qui vull enganyar?

La història em va atrapar des del principi i m'ha mantingut pendent fins al final (final, final, final del tot!), on ja buscava ni que fossin poquíssims minuts per avançar cap al desenllaç.

Si avui heu de triar una novel·la per a un lector de novel·la negra, aquesta podria ser una bona tria.

El llibre és: El hombre de arena. Kepler, Lars. Trad. Sánchez, Pontus. 506 p. Planeta, 2014. Barcelona. ISBN 9788408124320.

dimecres, 9 d’abril de 2014

Somnis d'hivern

Un dels meus propòsits cada any, des de en fa una pila, és llegir més en anglès i francès. No passo mai d'un o dos llibres l'any llegits en anglès. En francès, ni el títol de cap.
Així doncs, aquesta edició bilingüe de Somnis d'hivern i de Bernice es talla els cabells, de F.Scott Fitzgerald pretenia ser, per part meva, el primer intent de l'any de llegir en llengua estrangera. Dels dos relats, el primer vaig aguantar, em vaig esforçar i me'l vaig llegir en anglès. Però el segon, he de confessar, que la comoditat de tenir a la pàgina del costat la traducció en català va ser massa forta per la meva lecturina cansada.

L'editorial es va posar en contacte amb mi per presentar-me les seves edicions bilingües (anglès-català) d'uns quants clàssics contemporanis i la veritat és que el concepte m'agrada molt. Si tens prou força de voluntat per llegir en anglès, pots recórrer a la traducció al català de forma còmoda tan sols amb girar la vista a la pàgina del costat quan et quedes enganxat amb alguna paraula.

La meva tria, dos relats curts de F.S. Fitzgerald, ha estat molt encertada. Si bé en el seu moment "El gran Gatsby" no em va agradar gaire, aquests contes escrits amb anterioritat a la superfamosa novel·la  i que representen un clar "esborrany" de les festes del Gatsby, sí que m'han resultat amens i entretinguts. Crec que no es pot negar que F.S. Fitzgerald va ser un gran narrador i jo l'he pogut apreciar més en aquest format que no pas en el de novel·la.

El llibre és: Somnis d'hivern (Winter dreams). Fitgerald, F.S. Trad. María Causadias. 160 p. Agde Llibres. Barcelona, 2013. ISBN: 978-84-941252-2-5.

dijous, 3 d’abril de 2014

Marido y mujer

Uh!

Quin tros de novel·lot! I ho dic tant en sentit literal (la literatura victoriana i aquesta idea que sembla que tenien aleshores que si una novel·la no ocupava un mínim de 600 pàgines no valia la pena escriure-la...) com en sentit figurat.

No és el primer Wilkie Collins que llegeixo i aquest només ha servit per a reafirmar-me: m'agrada. Però, és que a més, "Marido y mujer" té una característica que m'ha sorprès molt: la manera com passes, progressivament, de llegir una mena d'història d'equívocs hil·larants, a un veritable relat d'horror. Tot plegat, un retorçament de l'argument i l'atmosfera que m'ha encantat.

Tot comença amb el descobriment per part d'un home que el seu matrimoni no és vàlid segons la llei escocesa (que Collins critica durament durant l'obra) i aprofita l'avinentesa per desentendre's d'una dona, la seva, que segons el seu parer, ja no cobreix les seves necessitats. Passats uns anys, la història sembla repetir-se tenint com a protagonista la filla de la dona abandonada. A partir d'aquí, tot es va desencadenant poc a poc (recordeu que són una pila de pàgines). En alguns punts, fins i tot un pèl massa lentament pel meu gust. Però tot val la pena al final.

Crec que "Marido y mujer" és una bona novel·la per entrar al món de Wilkie Collins. Fins i tot tant com la Dama de blanc. I també crec, sobretot, que conté el millor personatge que li he llegit a l'autor: Sir Patrick m'ha fet somriure incomptables vegades amb la seva ideologia sovint misògina.

El llibre és: Marido y mujer. Collins, Wilkie. Trad. Gema Moral Bartolomé. 704 p. Alba Editorial. Barcelona, 2013. ISBN: 978-84-84284-78-9.