dimarts, 24 de juny de 2014

Canadà

Aquest és un llibre de límits en tots els sentits que se li puguin atribuir a la paraula.

Límits entre països, límits personals, punts on establim els límits entre el que considerem bo i dolent, adequat i inadequat, normal i rar.

Canadà, tal com ho veig, és un viatge i una mirada enrere; un parar-se a pensar en en quin moment vam aprendre les coses que ens han fet com som. Una història extraordinària que es torna creíble per la força i la precisió de Richard Ford, que composa una narració a base de les paraules justes i que, fins i tot essent com és una narració en primera persona (del personatge principal, Dell de quinze anys, no de l'autor), busca la veritat i el no enganyar-se a si mateix. Es recorda com van anar els fets però també què va sentir en aquell moment donat, què va pensar quan la seva vida "normal" (allò que ell coneixia per "normal") es va capgirar i es va convertir en una altra cosa.

Canadà no és una novel·la trepidant. Necessita el seu temps i, de vegades, semblaria que no passa res (o que te l'hagin espatllat al principi quan, a la primera pàgina, el protagonista ja et desvetlla el que serà la trama de la història), si no fos perquè sí que passa. Passen moltes coses i en moltes ocasions et fan pensar en tu mateix i en com afrontes els canvis i la vida en general. És una novel·la on els fets, grans, exagerats, al límit, ocasionen que la novel·la avançi allà on sembla que no ho faci: a l'interior de les persones, als sentiments, a les reflexions, les pors.

Molt recomanable. Però no la llegiu al metro, que és una pena, de debò. A mi se m'anaven barrejant les construccions sintàctiques perfectes de Ford (curtes, contundents, amb les paraules necessàries) amb la música a crits que sortia d'uns auriculars tres seients més endavant. Una pena.

El llibre és: Canadà. Ford, Richard. Trad. Josefina Caball Guerrero. 438 p. Empúries. Barcelona, 2013. ISBN: 978-84-9787-907-1.

dilluns, 2 de juny de 2014

Daisy Miller

Sé que fa molts anys vaig llegir "Una altra volta de rosca" i recordo que em va agradar força però la lectura de l'edició bilingüe de Daisy Miller que em van convidar a llegir des de l'editorial Agde Llibres (i que he de dir que, si sou com jo que això de llegir en anglès us fa mandra, aquestes edicions són perfectes. Tot i que també s'ha de reconèixer que aquesta obra en concret fa de bon llegir per un nivell d'anglès mitjanet, com ara el meu) m'ha fet venir ganes de tornar-lo a agafar i rellegir-lo amb els meus ulls actuals.

Aquesta novel·la curta narra la història d'una jove americana, moderna i gens preocupada per les convencions socials de l'època. Escrita el 1878, el que comença com una comèdia lleugera i fins a cert punt còmica, es va tornant més densa i tràgica a mida que va avançant la trama.

Escrita des del punt de vista d'un sol personatge, "Daisy Miller" és, tal com jo ho entenc, un exemple de com es creen els personatges literaris, com se'ls dóna personalitat i ànima i de com, a més, es poden presentar uns fets sense jutjar els personatges que els protagonitzen.

Una lectura curteta, amena i recomanable.

El llibre és: Daisy Miller. James, Henry. 160 p. Agde Llibres.  Barcelona, 2013. ISBN 978-84-941252-0-1.