dimarts, 30 de setembre de 2014

El club de los optimistas incorregibles

Sovint em passa, quan trobo llibres com aquest, que no puc entendre de cap de les maneres com és que la gent no en parla més, com és que me l'estic llegint perquè buscant i rebuscant opinions a la xarxa vaig trobar-ne un parell i no una quantitat ingent (com crec que hauria de ser atesa la qualitat del llibre) que em van donar molt bones sensacions. I mira tu per on, resulta que és una preciositat de llibre.

El París dels seixanta i un adolescent que viu els descobriments del que és l'amistat i els problemes que també comporta, l'amor, la familia i la responsabilitat, el despertar de la vocació, tot això és aquesta història que, tot i que  amb 600 i escaig pàgines sembla que hauria de decaure en algun moment, m'ha proporcionat una lectura amena, gustosa, tendra i interessant que ha anat de menys a més.

Podriem dir que és una novel·la d'iniciació però jo l'he percebuda com alguna cosa més; una novel·la històrica, en part, farcida d'anècdotes, de personatges, d'històries personals. Molt, molt completa.

El protagonista, Michel, m'ha robat el cor totalment. Un apassionat del futbolí i de la lectura, un adolescent dolentíssim en matemàtiques que llegeix mentre camina pel carrer, que llegeix assegut als bancs dels parcs mentre hauria d'anar de camí a escola, que llegeix per no pensar en el que l'envolta, que llegeix per entendre més de les persones que l'envolten. Oh! És que m'ha agradat tant!

Li he de posar un però (petitet). Hi ha un parell de coses de traducció que no me n'han acabat d'encaixar: l'ús en varies ocasions del verb "maliciarse", que tot i que sé que es correcte, no em sembla que sigui d'un ús tan habitual comparat amb la de vegades que es fa servir al llibre. I també "el tema astral" per "la carta astral". Dues nimietats que tan sols són una anècdota si ho comparem amb el conjunt de tota la traducció.

Sense dubte, un dels meus preferits d'aquest any.

El llibre és: El club de los opitmistas incorregibles. Guenassia, Jean-Michel. Trad. María Teresa Gallego Urrutia. 656 p. RBA. Barcelona, 2012. ISBN 9788498678284.


divendres, 5 de setembre de 2014

Ferides obertes

No és la primera vegada que em trobo que, un cop comprada l'edició digital d'un llibre, no la puc llegir al meu lector. Aquesta vegada, però, va ser un error per part meva. Ja havia descartat llegir en format digital la versió catalana de la que va ser la primera novel·la de la Gillian Flynn perquè durant el procés de compra ja m'indicava que no la podria llegir al Watson. Pensava comprar-la en paper, així, amb l'excusa i com qui no té més opcions (ehem, ehem)...Però l'altre dia, mentre contemplava diverses opcions lecturils no hi vaig caure. I pam. Quan ja el tenia descarregat i tot, em vaig adonar que no podria començar-lo. Afortunadament, tots aquests llibres que no puc llegir al lector, els puc obrir a l'Ipad. Però ja tenia l'ordinador apagat i volia començar el meu llibre nou! Així doncs, l'única opció era...començar-lo al mòbil.

He de dir que, un cop superada la reticència inicial a haver de passar mil cops de pàgina perquè, òbviament, la pantalla del mòbil dóna pel que dóna, i deixant a part que sempre, sempre, sempre seré més del paper que de la pantalla, l'experiència de llegir al mòbil no està tan malament com em podria semblar, sobretot per llegir al metro/bus/ (inseriu aquí el vostre mètode de transport col·lectiu) i no anar carregada com una mala cosa.

Finalment, el vaig acabar llegint a l'Ipad.

Feta aquesta introducció tècnica, anem al tema. Ferides obertes té tot el que et pots esperar i vols que tingui la novel·la si has llegit Perduda. A saber: sang, assassinats, sordidesa i gent que no hi està del tot. Ideal per començar el nou curs i pensar "Està bé; tots voldriem viure sense haver de treballar, però anar a treballar sempre és millor que no pas que et matin".

M'ha agradat per com de polièdrica és la història, pel fons dels personatges, pel seu final, per la protagonista i la seva motxilla emocional. Per tot. Perquè té un fons més enllà del fet que es mati algú. De vegades, trobo que a les novel·les negres, els personatges poden estar poc cuinats (a no ser que sigui una saga, que aleshores l'autor es pot permetre el luxe de cuinar-los a foc lent, d'anar-te'ls presentant poc a poc). Aquí no és així. La Camille té una història i un passat que la condicionen i que li dónen ànima al personatge i a la història.

Crec que Gillian Flynn serà una recurrent de les meves llistes de lectura perquè em dóna tot el que espero d'un llibre que trio per no experimentar, per anar sobre segur. Ha estat una molt bona tria per començar el curs.

El llibre és: Ferides obertes. Flynn, Gillian. Trad. Ferran Ràfols Gesa. 304 p. La Magrana. Barcelona, 2014. ISBN: 9788482646725