divendres, 23 de gener de 2015

Canciones de amor a quemarropa

És curiós com ens crida l'atenció un llibre, una història o, en aquest cas, com un video ple de neu em va empènyer a llegir aquesta història.

Un cop llegida, moltes coses m'han agradat d'aquesta novel·la.

Comencem per la coberta, que ja sabeu que a mi els llibres m'entren pels ulls la majoria de les vegades. Sent, com és, de Libros de l'Asteroide, no cal que digui més. Jo tinc la versió digital, que sempre és menys gustosa, però he tingut a les mans la versió en paper i el blau brillant i aquesta il·lustració que trobo que s'adiu tant als personatges protagonistes, em cridava "llegeix-me!".

"Canciones de amor a quemarropa" és una novel·la suau, lleugera i de coses petites. No sé si existeix el gènere però, si no, el podem crear ara mateix, així, entre tots, tàcitament: la "literatura del dia a dia". Li posaria la "literatura de la vida", però queda molt pretensiós. També he pensat en la "literatura de la normalitat", però qui és el valent que estableix el criteri del que és "normal"?  Quan dic coses petites, vull dir tot allò que ens passa a dins i a, com a màxim, un pam o dos d'allà on som: les arrels, els amics (molt, molt, molt sobre els amics), la família, els somnis, la feina. Allò amb el que anem fent cada dia.

Dividida en capítols, cada un te'l narra un dels personatges. Així, vas saltant de protagonista en protagonista. Si bé he trobat que no ténen una veu pròpia, sí que els personatges són identificables pel seu passat, pel seu present o el seu estat d'ànim (a més de perquè cada capítol pren la inicial del nom del protagonista que l'explica). És cert que algun comentari queda massa obvi (pel que fa a reflexions personals dels personatges que queden un pèl forçades i en les que es veu clarament que el que pretén l'autor és donar-te a tu una informació que el personatge no necessita dir-se en veu alta) però en general, els diàlegs estàn molt ben trabats i l'estil és clar, entenedor i ordenat.

Ah! I la traducció de la Marta Alcaraz és, en la meva opinió, impecable.

Crec que és una novel·la molt recomenable, amb moltes possibilitats d'acabar-se convertint en una pel·lícula que la destrossi. Així, que, va, ràpid, ràpid, a llegir-la.

El llibre és: Canciones de amor a quemarropa. Butler, Nickolas. Trad. Marta Alcaraz. Libros del Asteroide. 344 pàg. Barcelona, 2014. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada