dissabte, 28 de febrer de 2015

El nom del vent

"El  nom del vent" havia estat sobrevolant la meva llista de pendents, sense acabar d'entrar-hi. D'una banda, ja fa mesos que em ve de gust enganxar-me a una saga (que ja em diràs, com si la meva llista de Vull llegir no fos prou llarga, ja, de per si) però de l'altra, això que tingués certs aspectes relacionats amb la màgia...és que no sóc gaire de màgia, jo. I l'anava deixant. Després de la lectura, tan reflexiva, d'"El Círculo", em va venir de gust canviar totalment de món, i així vaig acabar amb "El nom del vent" a les mans.

M'ha agradat? Sí. Amb reserves, però. Hi hagut estones que hi havia explicacions que no em calia tenir. Així que suposo que no m'ha generat la curiositat (pel món que crea Rothfuss) que cal per seguir amb la saga sencera, tot i que hi ha ressenyes que corren per la xarxa que demanen a crits que m'ho pensi. També penso que m'hagués agradat  més, potser, fa vint anys i que formarà part d'un post que tinc en ment sobre què m'agradaria recomenar de llegir al meu fill com a futur adolescent si alguna vegada em pregunta (com veieu, post hipotètic al 100%. Un adolescent demanant consell a la seva mare...ho rellegeixo i ric sola).

En fi, he trobat que són massa pàgines pel que realment vol explicar tot i que hi ha moments que enganxen i que té un protagonista molt ben trabat. M'ha agradat especialment aquesta manera de parlar de conceptes, llocs, tradicions i cançons que només existeixen a la imaginació de l'autor i que, en canvi, es dóna per fet que el lector coneixerà. No sé com s'ho fa, però quan ja t'ha passat un parell o tres de cops, ho dones per la cosa més normal del món i fins i tot t'entren ganes de buscar a Spotify la cançó del "Calderer assaonador".

Resumint, no és una mala lectura. No considero que hagi estat un error triar-la en absolut però aquests darrers dies ja tenia ganes d'acabar-la. Tot i que no vull descartar (del tot) llegir-ne la segona part més endavant. Molt més endavant. Ara toca tornar a la realitat.

El llibre és: El nom del vent (Crònica de l'assassí de reis, I). Rothfuss, Patrick. Trad. Neus Nueno. Rosa dels Vents. Barcelona, 2011. 746 p. ISBN 9788401388057.

2 comentaris:

  1. Si no ets d'aquest tipus de lectures és normal que no tot t'hagi agradat. Però mira, no llegeixes fantasia, i aquest t'ha fet passar bones estones i li has trobat virtuts, per tant, tan mal llibre no deu ser. No dic que ho diguis tu, però em confirma que és un dels millors llibres que s'han escrit darrerament. Llegeixo molta realitat, i de vegades també cansa, perquè en la lectura busco altres mons, altres vides. Tampoc no et pensis que sóc de fantasia, el meu curri en aquest gènere és escàs, però aquest em va fascinar completament i estic esperant amb candeletes el tercer llibre.

    Sempre m'agrada quan altres lectors troben una virtut a un llibre que jo he estat de detectar, i això que expliques que l'autor descriu un món totalment imaginari com si nosaltres l'haguéssim de conèixer perfectament és una de les coses que més em va agradar, t'ajuda a introduir-te en la història com un més, no com un lector totalment extern.

    Jo de tu no descartaria el segon, i no esperis tant! Però és cert que és molt llarg i té una miqueta de palla, només una miqueta. Ara, l'spin off que ha fet amb el personatge de Auri, La música del silenci, no cal que el llegeixis. Infumable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord amb que alguna cosa ha de tenir perquè m'hagi agradat sense ser jo del gènere.
      Llàstima això de l'spin off de l'Auri! Trobo que és un personatge molt xulo!

      Elimina