dimecres, 11 de febrer de 2015

Prejudicis

Tinc molt clar que sóc una lectora amb prejudicis. Amb prejudicis de molts tipus: sobre l'autor/a, sobre els lectors, sobre a qui li ha agradat i a qui no, sobre el gènere i sobre la qualitat de les edicions. Us n'he esmentat només els principals però amb els anys que fa que llegeixo, els prejudicis s'han barrejat amb les manies, la línia s'ha desdibuixat, i triar un llibre - que ja no és senzill de per si-  es torna encara més complicat.
Avui, però, només us vull parlar del prejudici més gran i il·lògic que tinc. El prejudici que segur que m'ha fet perdre grans lectures en detriment d'altres que han resultat ser un error: les cobertes.

Sí, sóc capaç de no llegir un llibre només perquè la coberta no m'entra.
Sí, sóc conscient que és una xorrada.
Sí, ho seguiré fent tot i que aquest any m'he proposat, entre d'altres propòsits lecturils, fixar-m'hi una mica menys.

Hi ha matissos que es fan difícils d'explicar perquè responen a vés a saber què, suposo que igual que t'agrada o no t'agrada un quadre, un cotxe o uns mitjons, però en general tinc unes pautes que diuen que:

NO a flors, finestres i pots de conserva:



També conegudes com cobertes que desprenen aire de cap de setmana rural.

SÍ a pocs colors i lletres grosses:



Poques coses a la coberta, com dient "no em cal enredar-te amb moltes imatges perquè el que he escrit et farà caure de cul a terra".

NO a la Sra. Dominatrix i el Sr. Descamisat:


És evident. No.

SÍ a les imatges inquietants:


I, en el primer cas, a més, bonus i vida extra per estar relacionada amb la història.

I vosaltes, sou conscients de quines cobertes us solen cridar més l'atenció o no teniu manies?

8 comentaris:

  1. Val a dir que les cobertes de la primera i la tercera categories corresponen a uns gèneres que ja, d'entrada, no m'atreuen gens; i cobertes com aquestes els fan encara menys atractius. I n'hi ha unes altres que odio profundament: les cobertes que reprodueixen fotogrames de la pel·lícula que s'ha fet a partir del llibre. A part d'això, no m'hi fixo gaire, em temo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uh! Les cobertes amb fotos de pel·lícules mereixen un post apart. Jo també les evito sempre.

      Elimina
  2. El teu argument té part de lògica. Si una portada no t'atrau de bon principi, el més segur és que et decantis en escollir-ne un altre; a no ser que el títol sigui més atraient, però això donaria per un altre argumentació que ara no toca.
    El que si puc dir-te, es que si un llibre no acaba d'enganxar-me, amb poc temps només de veure la seva portada, l'arribaré a odiar tot senser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) A mi em va passar amb un llibre que, tot i que em va encantar i que la coberta era un fotograma de la seva adaptació cinematogràfica, mentre me'l vaig llegir no em trobava bé i és ara, que ja ha passat algun temps, que el veig i encara em fa un rau rau la panxa i recordo la sensació tan desagradable que tenia quan l'estava llegint.

      Elimina
  3. M'identifico plenament amb el que dius, jo també estic carregada de manies tontes i sense sentit. A més, comparteixo el teu criteri a l'hora d'escollir, tot i que a vegades dono una oportunitat a una coberta odiosa i llegeixo la contracoberta, no sigui que per un prejudici em pugui perdre alguna cosa interessant, cosa que no acostuma a succeir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és el que he d'aprendre a fer jo...a donar una oportunitat a les cobertes que no m'agraden. Per si de cas :)

      Elimina
  4. Quan he començat a llegir el teu post he pensat: "ai! A veure per on em surt". Però m'he pixat de riure perquè tens tota la raó. I sí, sense haver-ho reflexionat gaire, m'he adonat que jo faig el mateix!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Suposo que tots, més o menys, tenim un tipus de coberta de la que fugim.

      Elimina