dilluns, 9 de març de 2015

Les bones intencions

(Respiro fons)

Començaré dient que no m'ha semblat que "Les bones intencions" sigui un llibre fàcil. No em refereixo a l'estil (que m'ha agradat), sino al contingut.

Justifiquen les bones intencions que pugui tenir algú, tot el mal que pugui causar a tercers sense proposar-s'ho? (tot i que la deixadesa que mostra el personatge en algunes actituds, dista molt, tal com jo ho veig, de la bona intenció).

Eric Kennedy descabdella la seva història a través de la narració d'un viatge. Un punt de sortida que no suposaria cap gran originalitat, esdevé molt i molt especial per les condicions i conseqüències que aquest viatge pot tenir en la seva vida i en la dels que l'envolten. I, sobretot, per tots els subtemes que deixa entreveure al lector: la recerca de la identitat (o la pèrdua de la mateixa), les relacions entre pares i fills, la relació que mantenim amb el nostre passat entre d'altes.

 Tot un batibull de temes que són de tot, excepte lleugers i que l'autora tan sols esbossa per tal que tu, com a lector, acabis de dibuixar la imatge sencera amb tot el que puguis aportar.

Eric Kennedy no és un personatge dels que passen i prou. Queda a la memòria del lector, crec, per totes les contradiccions que suposa, pels cops de puny que clava a tots els tòpics que existeixen al món sobre les relacions paternofilials i per com et fa reflexionar sobre que trobar els límits de les coses és una responsabilitat necessària i obligada, que t'arriba vulguis que no.

M'ha agradat molt. Crec que serà una de les meves grans lectures d'aquest 2015.

El llibre és: Les bones intencions. Gaige, Amity. Trad. Marta PeraEmpúries Narrativa. Barcelona, 2015. 320 pàg. ISBN: 978-84-9787-945-3.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada