dissabte, 11 d’abril de 2015

La campana de vidre

Se m'escapa totalment què pot portar a una persona a acabar la seva vida amb el cap dins del forn. Si bé he llegit ressenyes de lectors que diuen que "La campana de vidre" els ha ajudat a entendre què passa per la ment d'algú que es veu abocat al suïcidi, a mi encara m'ha servit per entendre-ho menys tot plegat.

Però això no treu que el llibre m'ha agradat i que trobo que és innegable que és una gran novel·la. Perquè, senyors, em trec el barret quan veig que de cop i volta, no sé ben bé com, he passat d'estar llegint les historietes adolescents d'una noia becada amb una estada a Nova York, amb èxit acadèmic i en aquella etapa en la que no se sap què es vol fer amb un mateix però sembla que totes les opcions són possibles, a llegir sobre algú que, com diu la novel·la, només respira l'aire viciat de dins de la seva campana de vidre i totes les opcions semblen haver desaparegut.

Amb tints clarament autobiogràfics, Plath ens narra una mena de baixada als inferns de la malaltia mental i ho fa d'una forma que esgarrifa quan te n'adones. Hi ha tota una part, a la novel·la, com si fos de grisos, en què no saps ben bé què està passant i trobo que deu ser tan real com el que deuen sentir les persones que, de cop i volta, no s'entenen, veuen que no són elles mateixes però la boira que hi ha al seu cap no les deixa veure-hi clar.

M'esfereeix pensar que algú pugui decidir acabar amb la seva vida. La barreja de valentia per anar en contra del teu instint de supervivència i, alhora, la poca confiança de no creure's capaç d'aconseguir escampar la boira que els envolta, la irrealitat amb la que jo veig la possibilitat de matar-se, tot plegat fa que per mi aquesta novel·la no sigui una novel·la còmoda de llegir perquè trepitja sense pietat la meva zona de comfort lectora. No obstant això, ha estat un bon exercici com a lectora i una bona tria.

El llibre és (l'edició que he llegit no coincideix amb la imatge que il·lustra el post): La campana de vidre. Plath, Sylvia. Trad. Josep Miquel Sobrer. Barcelona, 1986. Edhasa. 279 p. ISBN: 84-350-3355-4.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada