dimecres, 13 de maig de 2015

Cranford

Us situaré ràpid; "Cranford" és "Teresina, S.A.", les Teresines de la Cubana de 1992, però del segle XIX i angleses. I en llibre, òbviament.

Podria deixar aquí la ressenya i ja us ho hauria dit tot. Bé, no, encara em falten coses per dir.

Un dels motius pels quals prefereixo no llegir llibres que em facin riure és perquè em fa vergonya riure sola al metro. Ja està, ja ho he dit. Amb "Cranford" he hagut d'empassar-me les manies perquè he rigut de valent amb aquestes dones estrafalàries i primmirades, preocupades i ocupades amb les aparences, les bones maneres, les còfies i els tès. Tant preocupades que de vegades et fan perdre la paciència amb tanta tonteria.

Aquest va ser el regal que vaig rebre per Sant Jordi (i aquest el que vaig regalar) i tot i que no estava a la meva llista de pendents, he de dir que va ser un encert i que, a més no podia haver arribat en millor moment: just quan havia acabat "Villette", de Charlotte Brontë, de qui Elizabeth Gaskell va escriure una biografia.

Últimament em tira molt la novel·la victoriana i he de dir que "Cranford" no m'ha decebut gens ni mica: costumbrista a més no poder, et dóna una visió diferent de problemes molt vigents avui en dia, amb un toc d'humor i lleugeresa que fa que ràpidament entris a la història i la gaudeixis.

El llibre és: Cranford. Gaskell, Elizabeth. Trad. Victòria Alsina. 264 p. Adesiara. Martorell, 2013. ISBN 978-84-92405-65-7.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada