dimecres, 23 de setembre de 2015

Crim i càstig

Era un d'aquells clàssics que em feien por, que mai m'havia atrevit a agafar. No sé què tenen els llibres que poden aconseguir predisposar-nos abans de llegir-los. És curiós.

El cas és que no sabia en què acabaria el meu intent de lectura d'aquesta novelassa. I estic contenta d'haver-ho intentat, d'haver-la llegit i d'haver-la gaudit.

Res del que jo pugui dir aquí aportarà ni una engruna d'interès a tot el que ja s'ha dit i estudiat d'aquesta obra. De fet he de reconèixer que em fa fins i tot vergonya aventurar-me a opinar perquè sembla que parlar d'un dels grans clàssic imprescindibles de la literatura, es faci des de la pretensió. I res més lluny de la meva intenció.

Suposo que "Crim i càstig" és la novel·la psicològica per excel·lència. La trama és clara i evident, però els personatges i tota la troca de pensaments que es van filant són de tot menys clars i evidents. Us puc assegurar que la lectura diària al metro no ha estat, ni de bon tros, la lectura relaxada i concentrada que crec que necessita aquesta obra. Si més no, per gent que es dispersa amb prou facilitat, com puc ser jo.
"Crim i càstig" no pot tenir un títol més honest. És el que diu. La història d'un crim i del càstig conseqüent. A partir d'aquí (ja sabeu que no sóc gaire amiga d'avançar successos de la història) afegiré que la mateixa sensació que vaig tenir amb "El Perfum" de Patrick Suskind (i que crec que s'ha convertit en un tòpic entre els lectors; qui més qui menys et diu el mateix quan es parla d'aquest llibre) d'olorar cada aroma que es describia al llibre, l'he tinguda ara. Si hagués de descriure aquest llibre amb una sensació seria l'angoixa constant que he sentit seguint els pensaments de Raskòlnikov.

Una vegada més, no crec que sigui una lectura per a tothom. Però sí que crec que tothom que tingui una mica de curiositat, s'hauria de deixar portar i endinsar-s'hi.

El llibre és: Crim i càstig. Dostoievski, Fiòdor. Trad. Andreu Nin. Columna. 608 pàg. Barcelona, 2009. ISBN: 978-84-8437-705-4.

2 comentaris:

  1. Suposo que començar a llegir una obra com aquesta i deixar-la a mitges o que no agradi deu deixar la sensació que no som prou bons lectors. M'animes a llençar-m'hi.

    ResponElimina