dimarts, 29 de setembre de 2015

Ofrena a la tempesta

Per ser que he estat defugint aquesta trilogia des que es van començar a sentir tantes i tan bones (la majoria) crítiques d'aquesta saga, i tot i que ja fa gairebé dos anys que em vaig llegir la primera novel·la, al final, en menys de dos mesos m'he llegit també la segona i la tercera.

Ras i curt, us diré que m'ha agradat, que m'ha donat el que busco en una novel·la del gènere i que ja vaig trobar a "El llegat dels ossos": que m'entretingui, que m'enganxi, que em faci deixar anar algun renec per un gir inesperat de la trama i que el tanqui només per raons de força major desitjant tornar-lo a obrir com més aviat millor.

Amb tot això, també he de dir que cap al final alguna coseta m'ha costat d'empassar (algun detall d'actitud del personatge, res greu) i que el matís (molt, molt, molt lleu) de novel·la romàntica-eròtico-festiva se m'ha fet bastant (molt) feixuc. Però en conjunt trobo que és una història tremenda (basada en aquesta notícia) que et fa posar els pèls de punta en nombroses ocasions.

Reprenem els paisatges, l'ambient, la boira, el misteri dels boscos de Baztan i els personatges, a qui a aquestes alçades la història ja t'has fet ben teus i ja t'aprecies. La continuitat és innegable: "Ofrena a la tempesta" no té sentit sense les dues anteriors ja que representa el clímax i la resolució de tot el que s'ha anat veient a la primera i segona part.

És una trilogia molt recomanable pels lectors amants de misteris i sang i fetge, que crec que no us l'heu de deixar perdre.

El llibre és: Ofrena a la tempesta. Redondo, Dolores. Trad. Núria Parés. 592 pàg. Columna. Barcelona, 2014.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada