dimecres, 13 de maig de 2015

Cranford

Us situaré ràpid; "Cranford" és "Teresina, S.A.", les Teresines de la Cubana de 1992, però del segle XIX i angleses. I en llibre, òbviament.

Podria deixar aquí la ressenya i ja us ho hauria dit tot. Bé, no, encara em falten coses per dir.

Un dels motius pels quals prefereixo no llegir llibres que em facin riure és perquè em fa vergonya riure sola al metro. Ja està, ja ho he dit. Amb "Cranford" he hagut d'empassar-me les manies perquè he rigut de valent amb aquestes dones estrafalàries i primmirades, preocupades i ocupades amb les aparences, les bones maneres, les còfies i els tès. Tant preocupades que de vegades et fan perdre la paciència amb tanta tonteria.

Aquest va ser el regal que vaig rebre per Sant Jordi (i aquest el que vaig regalar) i tot i que no estava a la meva llista de pendents, he de dir que va ser un encert i que, a més no podia haver arribat en millor moment: just quan havia acabat "Villette", de Charlotte Brontë, de qui Elizabeth Gaskell va escriure una biografia.

Últimament em tira molt la novel·la victoriana i he de dir que "Cranford" no m'ha decebut gens ni mica: costumbrista a més no poder, et dóna una visió diferent de problemes molt vigents avui en dia, amb un toc d'humor i lleugeresa que fa que ràpidament entris a la història i la gaudeixis.

El llibre és: Cranford. Gaskell, Elizabeth. Trad. Victòria Alsina. 264 p. Adesiara. Martorell, 2013. ISBN 978-84-92405-65-7.

dissabte, 2 de maig de 2015

Villette

He acabat "Villette" aquest matí i encara no us sé dir si m'ha agradat m'ha encantat. Crec que necessito deixar-lo reposar uns dies, al cap, macerant.
Les tres quartes parts del llibre m'han fascinat, d'això n'estic segura. La resta...hi ha estones que estic convençuda que m'ha enamorat i d'altres...d'altres que no ho sé.

"Villette" és una novel·la de personatge, d'això no en tinc cap dubte: durant les sis-centes pàgines de la història, estem assistint, realment, al xup-xup psicològic d'un personatge, la Lucy Snowe, amb la força i la independència (inaudita per a les dones de l'època) que caracteritza les protagonistes de les novel·les de les germanes Brontë i que, segons es diu, representa bastant fidelment una etapa de l'autora a un internat de Brussel·les (nom real de la fictícia Villette).

A destacar, a envejar, a aprendre, la manera com Charlotte Brontë és mestressa de la informació que vol donar, com la deixa anar poc a poc, discretament, gairebé com si li caigués dins les pàgines i com treballa el final, que òbviament no explicaré, de forma que els fans de les Brontë encara ara, dos segles després, en parlen.
Com a punt negatiu diré que tantíssimes cites bíbliques acaben per fer-se un pèl pesades pel meu gust, però tenint present que la traducció de l'edició d'Alba minus per Marta Salís m'ha semblat boníssima, i que inclou tot de peus de pàgines per aquestes cites, també serveix per aprendre molt. No he deixat de pensar, però, que "Villette" és temendament anticatòlica (la seva protagonista és protestant) i que segurament deuria ser tot un què a la seva època. Donant-li voltes i rebuscant per aquests móns d'internet, em trobo amb un interessant article sobre la censura que va patir la traducció castellana que se'n va fer els anys 40. En fi, res que no sabéssim però que no deixa de sorprendre'm.

Resumint, que un altre 5 estrelles s'acaba d'incorporar a les meves llistes, que no em cal macerar res, que "Villette" m'ha encantat.

El llibre és: Villette. Brontë, Charlotte. Trad. Marta Salís. Alba Editorial. 648 p. Barcelona, 2014. ISBN: 97884-90650066.