dijous, 11 de juny de 2015

La casa redonda

En la línia del que comentava sobre la temporalitat de la  meva llista de pendents, un altre dels que ja feia bastant que hi era i ha anat salvant-se de nombroses purgues ha estat aquest llibre del que us vull parlar avui.

Va arribar als meus "Vull llegir" mitjançant aquesta ressenya a l'agost del 2013 i, sigui pels motius que sigui, tot i que no saltava, tampoc no li arribava mai el moment i una altra vegada ha estat un encert haver-lo mantingut perquè, senyores i senyors, crec sincerament que aquesta novel·la de la Louise Erdrich és un imprescindible de manual.

La història passa el 1988, dins d'una reserva d'indis americans i parla d'una violació, d'una injustícia, d'unes possibles solucions a un problema que no arreglen de cap manera el que unes lleis insuficients no legislen adequadament. Tot explicat per un adolescent a qui se li sumen la pubertat i la necessitat de continuar sent un nen.
M'ha fet pensar en una mena de "Matar un rossinyol" amb indis enlloc de negres.

"La casa redonda" és un llibre dels de païr, dels que fa pensar i et remou pensaments i reflexions. L'estil d'Erdrich no pot ser més efectiu i l'ús que fa de les paraules, de les imatges i dels silencis crea una atmosfera que t'agafa a la primera pàgina i et porta tranquil·lament, avançant per una història construida amb moltes peces petites que van encaixant. Com un cel ple d'estels.

És una lectura molt i molt recomenable que crec que serà un dels meus favorits d'aquest any. I quina coberta! També una de les meves preferides d'aquest any.

El llibre és: La casa redonda. Erdrich, Louise. Trad. Susana de la Higuera Glynne-Jones. 352 p. Siruela. Madrid, 2013. ISBN: 978-84-15723-03-5.

dilluns, 1 de juny de 2015

El cuc de seda

He agafat la segona novel·la de Robert Galbraith amb moltíssimes ganes. La primera em va sorprendre, a mi i als meus prejudicis, i em vaig alegrar de tenir la perspectiva d'una nova saga detectivesca per llegir.

No diré que "El cuc de seda" se m'hagi fet feixuc, però sí que no m'ha semblat res de l'altre món. En aquest aspecte, per les expectatives autogenerades, sí que se m'ha quedat un pèl curt. Per la resta, té tot el que pots esperar d'una novel·la del gènere: un assassinat macabre, uns sospitosos dels que no en pots salvar ni un i històries amagades darrere de cadascún dels personatges. En conjunt sí, però no m'ha acabat de funcionar.

Ara bé, una cosa que crec que no se li pot negar a l'alter ego de l'autor, és la imaginació desbordant que té i que, per molt que intenti refrenar dins de les parets d'una novel·la negra, jo diria (i els qui l'hagiu llegit, si us plau, digueu-me si hi esteu d'acord) que el llibre que de debò hauria d'escriure J.K. Rowling és "Bombyx Mori".

Tret d'això, és una novel·leta més que ni fred ni calor tot i que sóc conscient que Cormoran Strike té alguna cosa que m'enganxa.

El llibre és: El cuc de seda. Galbraith, Robert. Trad. Laia Font Mateu. 445 p. Proa. Barcelona, 2015. ISBN: 9788475885612.