dissabte, 29 d’agost de 2015

El llegat dels ossos

El primer no em va acabar de convèncer però tot i així, al més pur estil del que m'acaba passant amb el Jo Nesbo, he insistit amb el segon.

I millor. Molt millor. De fet, tant millor que em plantejo de llegir-me el tercer sí o sí. No, corregeixo. No m'ho plantejo. Ho tinc decidit: tan sols em falta prioritzar entre la tercer part de la Trilogia del Baztan o la quarta de Millennium.

Quina vida més dura, la del lector!

Seguim a la vall de Baztan, amb la boira, la pluja i el fred i mantenint el cas que va obrir la trilogia. I tot plegat m'ha semblat millor: l'ambientació, la creació de personatges, les trames. Tot ha millorat, per a mi. He tingut la sensació que busco quan llegeixo aquest tipus de novel·la: de que se't passi la parada del metro, de que qualsevol soroll et doni un ensurt de mort, de voler avançar per saber més però no voler-ho per tal que no s'acabi i la de dir (en veu alta) algun renec de sorpresa en el moment de descobrir alguns dels secrets que amaga la història.

La dosificació amb la que et proporcionen la informació, amb la que fan servir les referències a la màgia, les bruixes i tota la pesca més esotèrica (que a mi em tira més aviat poc però que, tot i així, afegeix un matís a la història) i, finalment, les píndoles de informació sobre la personalitat dels personatges són la clau d'aquesta història.

Tot plegat, m'ha semblat rodó. Molt, molt, molt recomanable pels del gènere de sang i fetge.

El llibre és: El llegat dels ossos. Redondo, Dolores. Traducció Laia Font i Núria Parés. 608 pàg. Columna. Barcelona, 2013.

dijous, 27 d’agost de 2015

Lectura sense cobertura (i II): Una mujer de recursos

Aquí tenim una de les meves novel·les preferides de l'any. Una sorpresa agradable que em va arribar mitjançant la secció de novetats de la biblioteca del meu barri.

Vagi per endavant que m'encanta el gènere epistolar; em sembla una manera molt útil d'escriure per això que sempre dic que moltes vegades no sé el que penso de les coses fins que no les escric. La carta representa el mitjà ideal per comunicar-se amb els altres però també amb un mateix.

Però el que em sembla digne d'admiració aquí és la grandesa del personatge, de la Bess. Aquesta dona que contravenint fortes conviccions de l'època, aposta per la independència, per la llibertat de la dona, per guanyar els seus propis (i abundants) diners i per conduir la seva vida d'acord amb el que creu i vol de la mateixa manera que condueix el seu propi cotxe.

He llegit "Una mujer de recursos" amb l'avidesa que llegiria els emails d'una amiga que em posés al dia sobre la seva vida oblidant, de vegades, que tota la història que em transmetia era una ficció. Si bé Elizabeth Forsythe es va inspirar en la vida de la seva àvia, el personatge i la trama és pura invenció però transmet molta realitat a través de tota la correspondència que la Bess manté amb la seva família i amics.

Una novel·la de Libros del Asteroide molt del tipus de "Diario de un ama de casa desquiciada" que m'ha agradat moltíssim. Molt recomanable.

El llibre és: Una mujer de recursos. Forsythe Hailey, Elizabeth. Trad. Concha Cardeñoso. 336 pàg. Libros del Asteroide. Barcelona, 2015. ISBN: 9788416213207.

dilluns, 24 d’agost de 2015

Lectura sense cobertura (I): Los huesos dormidos

Sembla mentida que, després de tants i tants anys de llegir, no em conegui com a lectora. O no em conegui o em creiï falses expectatives. Com la de pensar que seré capaç de seguir amb les meves previsions lectores com si no fos el pic de l'estiu i no correré al primer llibre d'assassinats que em trobi.

En fi...ja n'aprendré.

"Los huesos dormidos" és d'aquelles lectures que t'arriben per sorpresa, que tries per vés a saber què del prestatge de la llibreria i que acaben per ser eficaços en la seva funció.

És una novel·la negra com n'hi ha mil, però se li ha de reconèixer la pulcritud de la seva estructura, sense sorpreses ni girs espectaculars, sense massa tensions, agraïda de llegir perquè va avançant a un ritme perfecte.

Un conjunt de personatges i històries ben creades i trabades que aconsegueixen una lectura molt agradable que interessa i atrapa, en un escenari - Cambridge - que encara contribueix més a embolcallar la trama d'un misteri molt vintage.

No coneixia l'autora ni l'editorial i totes dues m'han sorprès favorablement i s'han incorporat a la meva llista de Vull llegir futurs.

Si sou com jo, que us pot un bon assassinat, aquesta novel·la és una molt bona tria.

El llibre és: Los huesos dormidos. Crombie, Deborah. Trad. Rebeca Bouvier. Navona Negra. 432 pàg. Barcelona, 2015. ISBN: 978-84-92840-95-3.