dissabte, 31 d’octubre de 2015

Les incerteses

"Les veus del Pamano" em va agradar molt. "Jo confesso" està molt, molt, molt amunt en la meva llista de llibres preferits. Però, si com argumenta Jaume Cabré en aquest llibre, quan un lector li diu a un autor que s'ha sentit identificat amb el llibre que ha escrit, és quan l'escriptor se sent satisfet, féu-li saber si us plau que a gairebé cada paràgraf de "Les incerteses" he pensat "Ho sabia, a mi això també em passa".

Cabré parla de moltes coses en aquesta joia i, com us deia, moltes m'han arribat, en moltes m'hi he vist. Però una de les que més m'ha tocat és que diu que, com a lectors, llegim sense defenses. Em sembla una frase curta però plena de veritat. Per això, i des que sóc mare molt més (que he de reconèixer que m'he tornat una fleuma i tinc la plorera molt fluixa) vigilo molt a què m'exposo perquè m'afecta: llibres, pel·lícules, sèries de televisió. I després de llegir aquest article de Carles Capdevila, he vist clar que també amb les persones cal fer una bona tria.

"Les incerteses" em sembla un gest de generositat per part de Jaume Cabré. És d'aquelles persones amb qui em passa que, quan hi entro en contacte (en aquest cas mitjançant la lectura), m'entren ganes de ser més culta, de posar més intenció a tot allò que depèn de mi.

Què us sembla si poso el punt i final d'aquest post aquí, apagueu l'ordinador i aneu corrents a llegir aquest regal que ens ha fet Jaume Cabré a tots plegats?

Nota: Mai havia perdut un llibre. Mai. Jo, un llibre! Doncs a 40 pàgines del final d'aquest, que m'estava entusiasmant, va i el perdo al metro. En dilluns, tu. No m'ho podia creure. Òbviament, me l'he comprat (no dic "tornar a comprar" perquè, a més, el primer exemplar era un regal, cosa que encara va fer empitjorar l'enuig de la pèrdua). En fi, espero que qui el trobés al metro l'hagi llegit, si més no.

El llibre és: Les incerteses. Sobre la creació del món. Cabré, Jaume. 192 pàg. Proa. Barcelona, 2015. ISBN: 978-84-7588-547-6

dimecres, 21 d’octubre de 2015

Familiar

Si sou d'aquells lectors a qui tant els fa acabar d'entendre què o com ha passat el que heu llegit, aquesta novel·la és, sens dubte, per a vosaltres.

El punt de partida de "Familiar" em va atraure moltíssim: una dona que tornant en cotxe d'un viatge, es troba sumida en una vida que és la seva, però no és igual que la vida que ella coneix. Igual, però diferent. Ho vaig trobar xocant i perturbador.

La posada en escena no pot ser més absorbent i vaig començar la novel·la avançant a molt bon ritme, passant pàgines sense poder aturar-me. Però va arribar un punt en què el llibre no m'estava portant enlloc. Més enllà de l'idioma (me l'he llegit en anglès ja que feia un temps que el tenia a la llista de Vull llegir i no sortia en català), no entenia les motivacions del personatge ni per què prenia unes decisions i no unes altres, per acabar en un final que m'ha fet aixecar les celles per com d'incomprensible em resultava.

Resumint, diré que no he pogut desenganxar-me de les pàgines fins al final, buscant una resolució que -tal com entenc jo això de les històries- no ha arribat, ara bé, sí que és cert que durant la lectura, en nombroses ocasions he tingut la sospita que acabaria decepcionada.

En fi, aquesta vegada no l'he encertat amb la tria i era d'esperar veient que, darrerament, portava encadenant moltes lectures interessants. Estadística pura.

El llibre és: Familiar. Lennon, J. Robert. 225 p. Serpent's tail. Londres, 2013. ISBN 1846689473.

dilluns, 19 d’octubre de 2015

Arrugas

No podria haver triat millor iniciació en la novel·la gràfica que aquesta. Era una assignatura pendent, i uns dels objectius lectors que m'he marcat per aquest any, sortir una mica de la zona de comfort lectora que per a mi suposa la novel·la en gairebé totes les seves variants i arriscar-me amb d'altres gèneres que mai no llegeixo.

"Arrugas" ha estat una sorpresa i una lectura molt satisfactòria.

Emilio, el protagonista, pateix Alzheimer i la seva família decideix ingressar-lo a una residència. Amb aquest punt de partida, Paco Roca tracta el tema de la vellesa, l'amistat i també l'amor d'una manera tendra i directa, molt sorprenent, com us deia, per algú que no esperava tanta profunditat d'un còmic. "Arrugas" no és un còmic, és molt més. És una història emotiva i entendridora, amb personatges molt forts que es mouen entre l'idealisme i el cinisme, servida mitjançant uns dibuixos fantàstics que fan pensar molt.

És una lectura ràpida i amena que crec que necessita que hi donis diversos cops d'ull per mirar i admirar la precisió dels dibuixos de Roca i l'expressivitat dels seus personatges. Per variar, no he vist la pel·lícula que se'n va fer, però aconseguir que el lector connecti amb aquests dibuixos en un paper té molt de mèrit i ha estat un plaer que m'ha fet agrair moltíssim haver-me llençat a provar sort en el món de la novel·la gràfica.

Molt i molt recomanable i de les meves preferides d'aquest any.

El llibre és: Arrugas. Roca, Paco. 104 p. Astiberri Ediciones. Bilbao, 2007. ISBN: 9788496815391.

dimarts, 6 d’octubre de 2015

La meva planta de taronja llima

"La meva planta de taronja llima" és una d'aquelles novel·les que és tot alhora: és tendra, és dura, és emotiva, fa riure, és simple, és complexa. És com un bombonet.
Feia mesos (molts, em fa vergonya comptar quants) que estava a la meva llista de pendents i sempre quedava enrere perquè em semblava que seria massa embafadora. I no podia estar més equivocada.

Zezé, un nen de cinc anys (gairebé sis) ens presenta la realitat dura del seu dia a dia a través dels seus ulls d'infant, que no comprenen moltes coses i que en disfressen moltes d'altres, i amb ell passegem per una infància que ningú no hauria de viure. "La meva planta de taronja llima" és una història colpidora d'una innocència que fuig abans d'hora perquè la fan fora, com qui diu.

Considerada al Brasil com una de les joies de la literatura brasilera contemporània i lectura obligada a molts instituts, em comenta un amic brasiler que fins i tot en van fer una sèrie de televisió (a més de la pel·lícula de l'any 1970) que ell recorda que el va fer plorar. Segurament, jo també hagués plorat, no m'estranyaria gens.

"La meva planta de taronja llima" és, des de ja, una de les meves lectures preferides d'aquest any i la recomano molt i molt. A més té l'afegit, sempre a favor, que l'edita Libros de l'Asteroide: crec que pots triar qualsevol llibre d'aquesta editorial a l'atzar i probablement no t'equivocaràs i a més son tan macos i tan ben fets que són un regal.

El llibre és: La meva planta de taronja llima. de Vasconcelos, José Mauro. Trad. Carles Sans. 208 p. Barcelona, 2014. Libros de l'Asteroide. ISBN (e-book): 9788416213153.