dilluns, 30 de novembre de 2015

Autopsia de la novela negra

No sóc de llegir en paral·lel; no tinc les habilitats que calen. De seguida se m'entortolliguen les trames i al final no sé quin personatge toca. Així que, quan ho faig, he de triar molt bé els llibres. Ara que llegeixo un llibre de contes de detectius victorians, vaig pensar que aquest manual no m'enredaria gaire i he de reconèixer que he pogut llegir-lo sense més problemes.

Víctor Bolívar fa una proposta entretinguda, una barreja de manual pràctic de conceptes que intervenen en les trames del gènere i de relat que vertebra els temes que vol anar tractant.

Certament,la barreja podria donar molt de joc si no fos que de vegades la part de ficció del manual queda massa al servei de la part teòrica i l'argument es vincla massa d'acord amb els conceptes que els lectors hem d'aprendre.

No obstant, a mi m'ha entretingut i m'ha mantingut prou l'interès com per anar seguint avançant. El que és clar és que cal estar interessat, d'entrada, pel gènere i pel procés d'escriptura. I jo, que darrerament estic que em pujo per les parets de les ganes d'escriure que tinc, estava doblement motivada per a la lectura.

El llibre és: Autopsia de la novela negra. Bolívar Galiano, Víctor. 238 pàg. Editorial Berenice. Córdoba, 2007. ISBN: 9788496756267.

dimarts, 17 de novembre de 2015

La casa de les miniatures

Jessie Burton feia de secretària de direcció a la City de Londres però somiava ser actriu. Total, que en un viatge a Amsterdam, va i li pica la curiositat quan veu una casa de nines de l'esposa d'un ric comerciant de la ciutat, del s. XVII. I li pica tant i tant, que investiga, i s'inventa la vida del comerciant, de l'esposa i de la seva família.
Escriu la seva primera novel·la, ven exemplars del llibres com xurros, (tants xurros que) deixa la feina de secretària a la City, i ja està preparant la segona novel·la. Ah, allò de ser actriu, que ja no, eh? Que si de cas, diu que escriure ja li està bé.

En fi, biografies de l'autora apart (que he trobat curiosa i  per això l'he volguda compartir), el llibre del que us vull parlar avui és, a més, una perla. Entretingut, ben treballat, amb uns personatges obscurs que creixen i canvien a mida que llegeixes (amb ganes) i avances, una ambientació molt ben creada, amb un gran nivell de detall que et transporta al si d'una família i una ciutat amb molts secrets i hipocresies.

La Nella, una jove de províncies, es casa amb un pròsper comerciant d'Amsterdam i a partir d'aquí, tot canvia per a ella però potser no de la manera que ella s'esperava. Per a mi, "La casa de les miniatures" és també una història de creixement personal, el de la Nella, però també els dels secrets i mitges veritats de tota una ciutat, que també es converteix en personatge de la novel·la.

Més enllà de l'etiqueta que li han penjat, i que podeu llegir a la coberta, de que agradarà als lectors de "La noia de la perla" i de la Donna Tartt, jo hi he vist la "Rebeca" de la Daphne du Maurier i encara més enllà d'això, és una història molt recomanable.

El llibre és: La casa de les miniatures. Burton, Jessie. Trad. Josefina Caball. 448 pàg. Ara llibres. Barcelona, 2015. ISBN: 9788415645535.

diumenge, 8 de novembre de 2015

Todo lo que sé sobre novela negra

Que de novel·la negra la P.D. James en sap un munt està més enllà de cap dubte. Amb més d'una vintena de títols al sac, i una pila de lectors és considerada una de les grans autores del gènere.

Així doncs, el títol d'aquest assaig sobre la història de la novel·la negra deu ser ben encertat. Realment hi ha molta teca en aquestes pàgines, però potser no del tipus de teca que jo esperava. Per ser justos, aquest llibre ha tingut la mala sort d'anar a caure a les meves mans després de la lectura del Cabré i he de reconèixer que poques coses haguessin pogut aguantar la transició entre "Les incerteses" i una altra cosa.

Dit això, cal reconèixer la quantitat de títols, autors i reflexions que P.D. James va abocar en aquestes pàgines i es podria considerar una mena d'atles de lectures imprescindibles dins del gènere. No obstant això, alguns capítols m'han fet pensar que acabaria deixant-lo a mitges.

Finalment no ha estat així i l'he acabat, empesa per la revifada que m'ha suposat tot un capítol de curiositats sobre l'Agatha Christie, però si bé jo esperava una mena de reflexió sobre com encarava l'escriptura l'autora, m'he trobat amb una Wikipedia d'autors que, si bé no m'ha desagradat del tot, no m'ha interessat en la mesura que esperava.

El llibre és: Todo lo que sé sobre novela negra. James, P.D. 208 pàg. Ediciones B. Barcelona, 2010. ISBN: 978-84-666-4442-6.