dissabte, 21 de maig de 2016

La mitad de la verdad

És curiós com el contacte amb d'altres a qui agradi el mateix que t'agrada a tu (llegir i escriure en aquest cas), pot aconseguir que obris els ulls i el cervell a nous estímuls, ni que sigui per acabar decidint que no són pas el que t'esperaves que fossin.

En plena recerca d'un substitut digne de Wallander, vaig encetar la sèrie del fiscal Szacki i el primer cas em va passar sense massa glòria però tampoc prou pena com per no decidir donar una altra oportunitat a aquest autor. El cas és que la lectura anava bé, prou bé diria fins i tot, però aleshores les sessions d'un taller literari que estic fent es van creuar amb la història i com si m'hagués posat de cop i volta les ulleres "de prop" vaig començar a veure tot de coses que no em lligaven, que no em convencien, que no em transmetien veritat, com diu la meva profe. Després d'això, he de reconèixer que acabar-lo ha estat un procés que ha ratllat l'agonia perquè, simplement, havia deixat d'interessar-me. La pròpia història m'havia fet fora.

Monsergues pseudoliteràries apart, Miloszewski té un puntet que no sé què és però que se'm fa pedant. Bé, potser no és just això. Potser he de dir que és el seu personatge que té una capa fina d'alguna cosa semblant al macho ibérico orgullós i pagat de si mateix que em fa angúnia. I a més, hi ha la història, que què voleu que us digui, un sí però no constant que m'ha matat les ganes. Hi ha hagut moments on semblava que la cosa arrancava, agafava ritme i forma, però al final res de res.

Resumint, deixo aquí la meva aventura amb Miloszewsi. Ho he intentat, però no estem fets un per l'altra.

El llibre és: La mitad de la verdad. Miloszewsi, Zygmunt.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada