dilluns, 13 de juny de 2016

El llibre dels Baltimore

En el moment en què el nom de l'autor ocupa més espai a la coberta que el títol del llibre, senyors, alguna cosa passa. En aquest cas, el que passa és que Dicker es va guanyar aquest dret amb el supervendes de "La veritat sobre el cas Harry Quebert". I, pel que he vist, anem en la línia que en la propera novel·la no els quedarà espai pel títol.

Abans de res, no. No és un Harry Quebert II. Res a veure excepte que el personatge narrador ja ens el van presentar a la primera novel·la (Marcus Goldman), que te'l ventiles en tres assegudes llargues, que no pots parar de passar pàgines, que l'univers que crea Dicker és espectacular i que els personatges encara els porto al damunt (i em sembla que es quedaran per aquí uns dies més).

El llibre dels Baltimore és la història de tres cosins. Podria ser una saga familiar, un llibre de família on en Marcus Goldman fa teràpia de la seva infantesa i adolescència. I tot i que no té tots els girs i sorpreses que tenia el Quebert perquè és un registre totalment diferent, què voleu que us digui, a mi m'ha semblat un gran llibre.

Joël Dicker desplega una facilitat de  narració que m'admira; tot sembla senzill, tot ho veus, t'ho imagines, ho notes. M'encanta.  No hi ha cap detall que m'hagi semblat superflu o excessiu i la història no decau en cap moment.

Com vaig dir en el seu dia del Quebert, fa de mal dir que un llibre sigui per a tothom, tothom, tothom, però n'hi ha que són més a prop d'aquesta categoria que d'altres. El llibre dels Baltimore és molt semblant al que podria ser un llibre que agradi a tothom.

El llibre és: El llibre dels Baltimore. Dicker, Joël.

11 comentaris:

  1. No m'agrada que el nom sigui més gran que el títol, encara que sigui un escriptor molt bo.
    Dit això, aquest és un llibre que tinc a la llista dels pendents i tinc moltes ganes de llegir-lo.(després de llegir la teva ressenya, encara més)

    ResponElimina
  2. Aquest caurà, cap sorpresa. L'altre és d'aquests llibres addictius que els més puristes diuen que no val res perquè és massa comercial (i perquè hi passen coses), però que qualsevol persona en pot gaudir pel simple plaer de llegir. No espero menys d'aquest. Trigaré més o trigaré menys, però vindrà a casa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "que els més puristes diuen que no val res perquè és massa comercial (i perquè hi passen coses)" Hahaha! Doncs sí, passen coses. I sí, a mi també m'ha agradat molt.

      Elimina
  3. Vaig llegir l'anterior. No em va semblar un gran llibre, però sí molt entretingut. Si aquest també ho és, benvigut sigui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Harry Quebert el vaig trobar honest: pretenia entretenir i ho aconseguia. I aquest l'he trobat completament diferent (reitero que no és un Harry Quebert II), ben escrit i ben estructurat. I a més, també entreté.

      Elimina
  4. A mi em fa gràcia això de "és massa comercial". Entenc que per comercial volen dir que el llegeix molta gent, no? Si el llegeix molta gent deu ser perquè enganxa, no? Si enganxa, és perquè deu estar ben escrit no?

    O si agrada a molta gent, és perquè és dolent? Au va!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo quan llegeixo un llibre i dintre el meu cervell hi veig la pel·lícula, ja em té el cor robat.

      M'ha enganxat. Igual que ho va fer el Quebert.

      Elimina
    2. Totalment d'acord. El "massa comercial" no em serveix com a categoría literaria. ;)

      Elimina
  5. Així com el "harry" em va agradar, els Baltimore fluixeja molt. És ple de pàgines d'argument per a adolescents , es recrea en bulling i historietes d'amor molt poc interessants. L'he deixat a la meitat. Una decepciò.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense ser incoherent (sóc l'anterior anònim), podria arribar a estar-hi d'acord. A mi em va agradar més el "Harry".
      Però com que els arguments "adolescents" i "historietes d'amor" també m'agraden, aquest me l'he llegit fins la final.

      Elimina