divendres, 8 de juliol de 2016

Alex

Últimament, he sentit a parlar molt d'un llibre, "El hombre de los dados", que jo em vaig llegir fa molts anys. Em  va encantar, el vaig devorar però no vaig tenir la sensació que fos un gust massa compartit. No era un llibre que es veiés massa a les botigues i quan preguntava algú si l'havia llegit, la resposta era no. Ara va i resulta que l'han re-publicat i, vés per on, el cataloguen com un dels 50 llibres més importants del segle XX. Jo, de vosaltres, llistes apart, el tindria present si és que encara no l'heu llegit.

Doncs una mica com això, és el que passa amb aquesta novel·la que porto avui. Resumint: es publica "L'home que no estimava les dones" (per parlar d'una novelassa d'aquestes que està a totes les cases), ens el llegim (tothom), ens agrada (a tothom) i en parlem (a tothom). I en canvi, regirant la xarxa, descobreixo el Pierre Lemaitre (tard, perquè hi ha lectors que ja havien tingut el gust) però no sembla que una novel·la com aquesta sigui massa comentada.

Per l'amor de [introduir aquí el vostre Déu literari particular]! Amants de la novel·la negra, per què no me n'havieu parlat abans, d'aquest Lemaitre? Per què? Però si és sensacional! He patit com una animal amb la història d'aquest segrest i aquesta caça del criminal, i aquests tomba-i-gira i tot. I el protagonista! Ja em va semblar espectacular a la primera novel·la de la saga i ara no ha fet més que créixer (quin acudit que m'ha sortit, si coneixeu el Camille Verhoeven ho entendreu) i sorprendre'm encara més.

Aquí es va publicar primer aquesta novel·la abans que la primera  però feu el favor de llegir-vos-les per ordre, perquè aquesta té un spoiler de la primera de la mida d'un campanar. Però llegiu-vos-les, eh? Que són molt bones. De debò.

El llibre és: Alex. Lemaitre, Pierre.

2 comentaris:

  1. El del hombre de los dados el vaig començar i no el vaig aconseguir acabar, amb el teu post potser em torni a atrevir.

    ResponElimina