dijous, 7 de juliol de 2016

Superpoders i aprenentatges

Són moltes les coses que descobreixes durant la vida. Coses que et pensaves que eren fàcils i que després no ho són; relacions que valores amb el temps i (malgrat) la distància, frases que signifiquen molt i que acaben sent, només, frases fetes en paper mullat. En fi, que no us descobreixo res. Que això és viure i viure va d'això. De superpoders i aprenentatges.

La teoria me la sé. Però hi ha moments en què torno a sorprendre'm de trobar-me sorpresa.

El meu fill tot just està acabant el darrer any de la llar d'infants. Dos anys i mig i una mica més, té. I aquests dies, estirat a terra sota el raig de la dutxa, relaxat a més no poder, jugant amb un cranc de goma, recita:

La Marina juga al sol
amb la closca d'un cargol;
s'ha volgut tombar d'esquena
i troba un cranc a l'arena.
El cranc és petit,
li puja pel dit,
la passa pel nas,
li baixa pel braç,
el cranc s'ha espantat
i ja s'ha amagat.

No ho vaig entendre a la primera. Em vaig pensar que era un conte. Però la musiqueta amb què ho deia...un conte...diries que no. I alguna cosa em va sonar, però no hi vaig caure. Sant Google va venir al meu rescat i una mica més i em cau la mandíbula a terra quan llegeixo l'autoria de la poesia:

Miquel Martí i Pol

Com el mateix col·lectiu de mestres i educadors defensa amb les seves samarretes grogues, "El 0-3 també existeix!" i de quina manera. senyors. Que criatures de dos anys i mig recitin Miquel Martí i Pol és una paradoxa quan després llegeixes coses com aquesta, però és una d'aquelles sorpreses agradables de la vida. Quin superpoder, recitar Martí i Pol abans dels 3 anys, no?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada