dissabte, 16 de juliol de 2016

Vestido de novia

Tela. Tela, tela. Tal com està el món avui en dia, no us diré que no se m'ha passat pel cap alguna vegada que qualsevol dia, entraré a la feina i tot farà un pet. O que aniré en autobús i vés a saber què. I segrestos virtuals. I bogeries vàries que fan que perdi l'esperança que el que està per venir sigui millor.

En la línia està aquesta novel·la que és d'aquelles que ha entrat a la llista de les que llegir-les a la nit em feia venir por. I també de les que llegir-les a l'autobús em feia aixecar la vista i mirar al voltant per veure quin tipus de fauna viatjava amb mi. Què hi farem. Mai he estat una valenta.
Pierre Lemaitre ja se m'ha ficat a la butxaca tot i que he de dir que sóc molt més de la saga de l'inspector Verhoeven que d'aquesta història independent, que m'ha fet pensar molt en Misery i que he trobat que no acaba de quedar ben resolta en alguns aspectes.

És innegable, crec, que és inquietant i enganxa. Dit això, algunes solucions que presenta no m'acaben d'encaixar però crec que és una molt bona lectura per a la platja o la vora de la pisicina.


El llibre és: Vestido de novia. Lemaitre, Pierre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada