divendres, 26 d’agost de 2016

Lectura sense cobertura (i II): Port amagat

Començo a escriure aquesta ressenya quan no fa ni vint-i-quatre hores que he acabat el llibre i encara l'estic digerint i acabant de decidir què en penso.

Ambientat a Cantàbria, María Oruña ens desplega una trama amb arrels a l'època de la Guerra Civil i branques que arriben fins avui en dia, on es barregen pobresa, misèria, ambició, psicopatia, secrets de família, el mar, la muntanya i Anglaterra. Amb tot això, es construeix una història prou atractiva per fer-te continuar, per endinsar-te en el món que et proposen uns personatges una mica fluixets i faltats de carisma, però que més o menys van aguantant tota la novel·la.

No és una mala novel·la, no us penseu. La investigació avança bon ritme, sense massa escarafalls, però trobo que al final tot s'acaba quedant a mig gas. Fins i tot, molt al final (no patiu, que no faig spoiler), sembla que l'autora proposés una escletxa per on podria entreveure's una seqüela...però tampoc ho acaba de lligar del tot.

En fi, que és una novel·la que està bé i la proposta argumental m'ha tirat molt, i fins i tot penso que és possible que, si és certa la meva teoria d'una continuació, els personatges acabin per ser més sòlids i creïbles. L'he trobada una bona lectura d'evasió estiuenca.

El llibre és: Port amagat. Oruña, María.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada