dijous, 1 de setembre de 2016

Feliços els feliços

La lucidesa és una d'aquelles característiques que no acabo de decidir si és un do o un càstig. M'he sentit dir cínica en alguna ocasió: poques, però que sonaven força sinceres.  I penso que el cinisme no deixa de ser, si no el portes a l'extrem (què és bo, en extrem?), una forma de lucidesa augmentada.
Dit això, ja puc començar a explicar-vos què m'ha semblat "Feliços els feliços". Una novel·la lúcidament cínica sobre les relacions de parella que establim els humans.
Presentant una vintena de personatges i històries que poc a poc van encaixant, Yasmina Reza se serveix d'aquest univers per retratar una faceta molt polièdrica de les persones: la seva ment i, per si això acabava quedant massa fàcil, les passions, els amors, les estimes o les indiferències que es teixexen a base d'anys de frec a frec personal.
No us puc dir que sigui un llibre que m'hagi colpit, però m'ha fet pensar molt en coses que no tenen res a veure amb l'amor. Yasmina Reza té un estil directe, molt visual, i que de tant en tant et regala unes frassasses al·lucinants. Perles de lucidesa i de cinisme. M'ha agradat molt.
Per variar, "Feliços els feliços" no és un llibre per a tothom. Però a poc que estiguis una mica trascendental, el missatge (el que sigui que tu hi vulguis trobar) t'arriba al cervell i te'l fa trontollar.
I això, senyors, és una de les grans coses que tenen els llibres.

El llibre és: Feliços els feliços. Reza, Yasmina.

1 comentari:

  1. El tinc esperant. D'aquest llibre n'he llegit ressenyes negatives, però la teva m'ha convençut, el llegiré :P!

    Una abraçada

    ResponElimina