divendres, 16 de setembre de 2016

Lo que no está escrito

Porto una temporada de lecturina a baix nivell. Deu ser la tornada a l'escola, l'adaptació, setembre o res d'això, vés a saber. En temporada alta, aquest thriller angoixant m'hagués durat dos dies. És d'aquelles històries que hi entres i vols més i més, vols saber i, alhora, vols que no s'acabi.

M'han interessat moltes coses d'aquest triangle que conformen Carmen, el seu ex-marit Carlos i el seu fill Jorge, i uns delinqüents de barri amb ínfules: l'ús d'algunes parelles separades dels fills com a eina per atacar l'altre; com ens enfrontem al procés d'escriptura o d'entrega d'una obra personal a un públic, sigui gran o reduït; com pesa el passat de la motxilla de cadascú; i, sobretot, sobretot, el procediment pel qual el nostre cervell funciona sovint a un nivell d'independència alarmant, aconseguint que ens fem idees (potser equivocades) a partir de petits detalls aparentment sense importància.

"Lo que no está escrito" té una estructura triangular en què les històries se'ns van explicant per separat tot i que tenen certa relació entre elles, i amb tocs metaliteraris (que he de dir que a mi sempre em guanyen) que ajuden a crear una atmosfera molt tensa durant tota la novel·la. Aquella sensació que alguna cosa dolenta està sobrevolant el cap del lector.

No us deixeu perdre aquesta història si us agrada patir una mica. Al cap i a la fi, ara que s'han acabat les vacances per a la majoria de mortals, ja no ve d'aquí de patir una mica més.

El llibre és: "Lo que no está escrito". Reig, Rafael.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada