dijous, 27 d’octubre de 2016

Les noies

És impossible saber que tot el decorat que fa servir Emma Cline per a la seva història està basat en els assassinats de Charles Manson i que no se't  posin els pèls de punta. I ja ni us recomano buscar gaire informació sobre el cas perquè, si ensopegueu amb les fotografies dels morts, quedareu garratibats.

No hi ha prou vocabulari en cap llengua, ni jo tinc prou capacitat d'abstracció per aconseguir entendre que algú, per molt adolescent que sigui, per molt desesperat per trobar amor, i molt col·locat que vagi, pugui arribar a perdre la dignitat de tal manera que es deixi convèncer per un guillat que manipuli els teus valors eliminant-los fins convertir-los en res. No puc justificar el comportament sectari. El ramat humà.

Però el cert és que Emma Cline defuig completament el morbo que podria haver empastifat la novel·la, per cenyir-se a la ment adolescent a la recerca de l'estimació, la comprensió d'un mateix i del món i de les restes de remordiment, por o penediment que un fet de joventut pot causar en la vida adulta. La motxilla de " i si" que es van arrossegant de dècada en dècada.

A hores d'ara, que vingui jo a dir-vos que "Les noies" és una gran novel·la, quan la xarxa en va plena, quan ja s'ha anunciat pel·lícula, quan tothom que se la llegeix n'acaba encantat, no aporta gaire. Però què voleu que us digui, és una gran novel·la.

El llibre és: Les noies. Cline, Emma.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada