diumenge, 2 d’octubre de 2016

Maximilien Heller

Un jove de cabell més aviat llarg, de tarannà turmentat, solitari, enganxat a l'opi, misantrop, amb grans dots deductives i facilitat per a la disfressa, deixa la tranquil·litat de la seva desordenada habitació per investigar un crim que ens és narrat per un metge de caràcter tranquil i ordenat (us va sonant?) que li fa d'ajudant i, per què negar-ho, d'admirador número u.

No, no estic parlant de Sherlock Holmes, però podria ser perfectament que Conan Doyle s'inspirés en aquesta novel·la francesa que es va escriure una dècada abans que el famós investigador de Baker Street. En fi, avui en dia les xarxes anirien plenes de memes i piulades acusant-lo de plagi. Coses bones de viure al segle XVIII.

M'ha resultat molt difícil abstreure'm i convèncer la meva ment que no estava llegint un Sherlock Holmes. Tan difícil que al final m'he donat per vençuda i he pensat que tant hi feia, Heller o Holmes, que la història m'estava entretenint i que ja en tenia prou.

Si bé sempre prefereixo anar esbrinant qui és el culpable a mida que passa la novel·la, cosa que aquí no passa, he seguit amb interès la trama de la història gaudint de l'evolució de la història i del personatge.

El llibre és: Maximilien Heller. Cauvain, Henry.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada