dijous, 13 d’octubre de 2016

Todo lo que no te conté

Una altra vegada, Goodreads l'ha encertat amb mi. Mesos enrere, aquesta xarxa social literària anava plena de gent que elogiava "Everything I never told you", en vaig llegir en diagonal la sinopsi i vaig pensar que podia encaixar. Encaixar, un verb que li escau perfectament.

I no és simplement qüestió d'encaix, el que he tingut amb aquesta història. És que aquesta novel·la és completament rodona i m'ha encantat. Tant, que crec que és un dels meus favorits de l'any.

El començament de la història ja et deixa les coses clares: la Lydia és morta i, a partir d'aquí, es va teixint una xarxa de dubtes que podria ben bé ser un assaig perfecte de com es forma l'odi; de com de difícil pot arribar a ser el paper de la família en la formació de la personalitat; de la manera desesperada com tothom, en un moment o altre, necessita sentir-se part d'alguna cosa, la necessitat d'encaixar.

"Todo lo que no te conté" té passatges on la tristesa es mastega i costa fer-la passar gola avall. Cada personatge té el seu drama particular i, junts, mostren un trencaclosques que t'esclata al cor quan ,poc a poc, et van encaixant totes les peces.

No us la deixeu perdre. És maca perquè sí.

El llibre és: Todo lo que no te conté. Ng, Celeste.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada