dijous, 29 de desembre de 2016

Controlaré els teus somnis

Tinc la sensació de no haver passat per aquí en mesos i tot just en fa només un. L'energia lectora, com m'acostuma a passar durant les festes de Nadal, se m'esgota i sembla que se m'escola en diferents afluents que no tenen res a veure amb la lectura.

He de dir, a més, que les lectures no acompanyaven. He anat saltant d'una a l'altra sense massa gust ni concentració i, al final, en un intent desesperat de trobar alguna cosa que, tot i que no fos una gran joia literària, m'enganxés a un argument, vaig arribar aquí.

I la vaig acabar d'espifiar. Perquè he tingut la sensació, en diversos moments de la història, que això era infumable. I m'he anat arrossegant, avançant en la lectura en els minuts d'autobús matinal als foscos quarts de set del matí, amb el cervell encara xop de la dutxa i les parpelles maldant per aguantar-se ben amunt.

Ni us marejaré ara amb la trama d'això perquè és que no val la ni la pena. M'ha semblat molt fluix, irregular i poc el·laborat. Del John Verdon em quedo amb la primera novel·la i ja recordo que no va ser una cosa tremendament espectacular (i, com sembla que en això del llegir, no escarmento, vaig llegir-me'n la segona. Ah, calla, i la tercera. I aquesta no va caure perquè el títol no m'entrava ni de broma...).

No ho sé. Potser ara que estem a dos dies del 2017 i toca tota aquella conya dels propòsits i tal, m'hauria de proposar corregir aquesta tendència a la immolació neuronal amb literatura justeta que em dóna de tant en tant. Ja ho veurem.


2 comentaris:

  1. Es confirma, doncs, que aquest cinquè no val massa la pena, com ja li havia sentit dir a algú altre. Jo sí que vaig llegir els 4 anteriors, i no em desagrada, però si aquest fluixeja, menys feina, tu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, la veritat és que no val gaire la pena...

      Elimina