dimecres, 13 de gener de 2016

Cicatriz

Després de llegir "Cuatro por cuatro", l'anterior novel·la de la Sara Mesa, vaig tenir clar que m'endinsaria en la propera novel·la que escrigués aquesta autora sense ni tan sols saber de què anava. Si aquell era l'estil i el to narratiu que feia servir, en volia més.

Així doncs, aquí estic, dos anys després, llegint la Sara Mesa i tornant-me a dir que quan surti la propera novel·la hi tornaré.

Sonia i Knut es "coneixen" a través d'un fòrum literari d'internet i es crea entre ells una relació totalment virtual (gairebé) que em guardaré prou de definir. Però no, no és una història gaire romàntica. El tema queda fixat d'entrada, sense d'altres trames secundàries, i es va desenvolupant durant tota la novel·la amb una crudesa estranya i inquietant. L'autora ens dibuixa amb paraules la manera com la vanitat o l'avorriment poden actuar com a atiador d'una relació a més de posar en dubte certes normes socials establertes i considerades bàsiques. També l'afecció als objectes, més enllà del fetitxisme i de la incapacitat de dir "no".

En un estil que va molt al gra de les coses i amb desenes de referències literàries molt interessants, "Cicatriz" ens mostra com la unió d' un personatge anodí i neutre (Sonia) pot portar el focus de la narració si el contraposes amb un altre molt marcat i especial (Knut) i crear una història on no hi ha més que ells dos; ni grans escenes exteriors, ni grans descripcions. Al final, el narrador desapareix, no t'importa, perquè et trobes enmig dels personatges mirant a una banda i a l'altra com si fos un partit de tenis i esperant a veure qui guanya.

El llibre és: Cicatriz. Sara Mesa. 200 p. Anagrama. Barcelona, 2015. ISBN: 978-84-339-9792-0.

dissabte, 9 de gener de 2016

El mal camino

Podria fer aquesta ressenya fent un copipeist de la que vaig fer després d'haver llegit la novel·la anterior del Mikel Santiago i absolutament tot el que vaig dir aleshores em valdria per ara. Igual d'enganxada i mateix ritme frenètic de lectura.

Molt ben ambientada a la Provença francesa (de fet les descripcions dels paisatges les he trobat molt ben fetes), "El mal camino" té molt de "La última noche en Tremore Beach": el protagonista ens narra en primera persona tota la història, el ritme de la narració és frenètic i els personatges estan molt ben creats.

A més de tot això, personalment crec que juga amb una carta que se surt del tòpic: la major part de la història passa de dia, a l'estiu, amb una climatologia agradable. Res (o molt poc) de tempestes tremendes i dolents que apareixen en la foscor. No, no. Camps de lavanda i solet agradable.

Resumint: suposo que els que vau llegir "La última noche en Tremore Beach" ja us deurieu apuntar el nom del Mikel Santiago per tenir-lo present. Doncs bé, en aquesta segona novel·la, ens dóna més de tot allò que ens va agradar a la primera i val molt la pena mantenir-lo a la llista de Vull llegir per a futures entregues.

El llibre és: El mal camino. Santiago, Mikel. 293 p. Ediciones B. Barcelona, 2015. ISBN: 9788490691106.

diumenge, 3 de gener de 2016

La luz que no puedes ver

Hagués estat, sens dubte, un dels meus preferits del 2015 si no hagués estat que Simcity es va creuar al meu camí i em va apartar de la lectura nocturna d'abans d'anar a dormir. Total, que serà un dels meus favorits del 2016.

No sé què va ser que em va empènyer a triar aquesta lectura. D'entrada, que sigui un Premi Pulitzer no és garantia de res i que sigui una història sobre la Segona Guerra Mundial podria haver-me fet mandra fins i tot.

Però "La luz que no puedes ver" resulta ser una història sobre molt més que la guerra, i la seva lectura et condueix a través de tantes sensacions, sentiments i patiments que ben bé mereixia un premi.

A través de la vida de la Marie-Laure, una noia francesa cega, i el Werner un adolescent orfe alemany, Anthony Doerr ens condueix a la darrera nit abans de l'alliberament de la ciutat de Saint Malo durant la Segona Guerra Mundial.

L'estructura, en petits mini capítols que alternen la vida d'una i altre, et fan avançar en la història sense adonar-te'n, amb un estil àgil i ple d'imatges molt suggerents que fins i tot aconsegueixen que "vegis" la ciutat que "veu" la Marie-Laure.

Encara no l'havia acabat, que ja havia recomanat molt aquesta novel·la. Un cop acabada, encara la recomano més.

El llibre és: La luz que no puedes ver. Doerr, Anthony. Trad. Carmen Cáceres y Andrés Barba. 550 pàg. Suma de Letras. Barcelona, 2015. ISBN: 9788483659267.