dilluns, 22 de febrer de 2016

Mujercitas

La versió que jo havia llegit de "Mujercitas" fa com vint-i-cinc anys, feia menys d'un terç d'aquesta. Una versió juvenil adaptada, que venia en dos volums (un de groc i un de verd) i que ja en el seu moment em va encantar.

Ara, llegint la versió íntegra i entenent molts més matissos, he gaudit moltíssim d'aquesta gran història clàssica, dels colors dels personatges i de la vida que tenen, fins i tot us diré que ha perdonat la moralina que envolta tots i cadascún dels capítols.

Una familia benestant que veu reduïda la seva riquesa quan el pare marxa a servir a la guerra i deixa soles a la dona i les quatre filles, que han d'acostumar-se a una nova vida i a un nou tarannà. Amb l'ajuda de la seva mare i dels seus veïns, les germanes March creixen, maduren i es converteixen en unes dones humils i felices. Aquesta és la història de "Mujercitas": les aspiracions, desitjos i penes d'aquestes germanes, salpebrades amb alguna sorpresa, algun drama, històries d'amor i aspiracions professionals i personals d'unes noies joves en una època difícil.

És un d'aquells clàssics que devores, que trobo que s'ha d'haver llegit ni que sigui perquè totes hem volgut ser alguna vegada la Jo March.

Molt, molt recomanable.

El llibre és: Mujercitas. Alcott, Louisa May. Trad. Gloria Mendez Seijido. DeBolsillo. 792 p. Barcelona, 2015. ISBN: 9788491059912.

dijous, 4 de febrer de 2016

La trama matrimonial

Nota: En aquesta ressenya vaig en contra de, bàsicament, el 90% de ressenyes que he llegit sobre el llibre. Noto una pertorbació de la lecturina, quan em passa això :).

Si tinc present que Middlesex em va agradar força i que la protagonista d'aquest llibre és una universitària fent una tesi sobre Jane Austen, d'entrada es pot dir que aquesta novel·la estava destinada a l'èxit total, a escalar fins dalt de tot de la meva llista de preferits mirant per sobre de l'espatlla la resta de llibres.

Però.

No m'ha agradat. M'ha passat allò que passa, de vegades, que la protagonista et cau fatal i que, per tant, no t'interessa en absolut amb qui se'n va al llit o què rediantre pensa fer de la seva vida. Tot i així és molt extrany, però he acabat el llibre (a un ritme més lent de l'habitual) perquè, si us he de ser sincera (que no veig per què no) volia veure si realment em trobava davant d'una obra del XIX desmuntada i actualitzada, com havia llegit que era.

Segurament sí, sobretot al final. El final és clarament Austenià i potser és una de les parts que més m'ha agradat. Va començar molt bé: un triangle amorós en plena graduació universitària, amb un ambient molt ben trabat, uns personatges que apuntaven maneres, i una exposició de la trama que feia que volgués saber més. Després, tot el nus. Literalment. Un nus que se m'ha fet bola, com la carn quan era petita. Al final m'ha tornat a enganxar; un desenllaç comme il faut, dels que ho tanca tot, contundent.

He trobat a faltar, per exemple més, més, més (molta més) informació sobre la tesi de la Madeleine, més interacció dels personatges que van molt a la seva per separat, menys viatge del Mitchell (els que heu llegit Anna Karènina, sabeu tota la part sobre la reforma agrària? Doncs una mica és l'estil d'aquesta part que dic) i una mica de més de caràcter de la Madeleine, per favor, que si bé les heroïnes del XIX no s'ho podien permetre, al S.XX ja no calia ser tan fluixa d'esperit.

En fi, que primera decepció literària del 2016.

El llibre és: La trama matrimonial. Eugenides, Jeffrey. Trad. Emili Olcina. 508 pàg. Empúries. Barcelona, 2013. ISBN: 9788497878357.